Jessica Anthony & Rodrigo Corral
Hi ha molts i diversos formats narratius que han estat adaptats a aplicacions digitals, també d’allò més variades: (CaperucitaApp), obres clàssiques de la literatura universal (80 Days), àlbums il·lustrats (The Heart and the Bottle) i fins i tot curtmetratges animats (Los fantásticos libros voladores del Señor Morris Lessmore). Però Chopsticks és una de les primeres novel·les publicades simultàniament en ambdós suports: en paper per Razorbill, el segell juvenil de Penguin Random House, i en pantalla per l’estudi digital Citrus Suit.
Com molt bé diuen els seus autors, “independentment de com s’escull llegir Chopsticks, sigui en una tauleta digital o mitjançant el llibre i la pàgina web, l’experiència lectora canviarà. Cada plataforma ofereix als lectors diferents maneres de trobar-se amb la vida de Frank i Glòria”. I és que a Chopsticks (títol del vals per a piano composat per Euphemia Allen a la fi del segle XIX) és el lector qui ha de reconstruir la història de la jove pianista desapareguda, Glory Fleming, a través d’un collage format per fotografies, vídeos, cançons i converses de xats.
En aquesta peculiar novel·la multimodal, són els objectes quotidians els que s’encarreguen de construir els personatges i reflectir les seves relacions, fonamentalment la que s’estableix entre la Glory i en Francisco Mendoza, el seu nou veí argentí. Ens trobarem, així, retalls de diaris, àlbums de fotos, felicitacions nadalenques, notes a la nevera, partitures, entrades de diari, CDs de música o missatges de text que en la seva globalitat constitueixen la substància ficcional i narrativa de l’obra. El text, a més, s’aprofita de les característiques pròpies de cada mitjà per jugar amb la temporalitat, representant el pas dels anys a través dels programes d’alguns dels recitals de piano, i tot situant el lector en tantes perspectives diferents que, a mesura que la narració avança, el límit de què és real o imaginat es dilueix, fent-nos dubtar de la seva veracitat.
Tanmateix, de vegades trobem a faltar un ús més encertat dels recursos sonors o audiovisuals que enriquirien encara més l’experiència lectora, ja que no s’acaben d’esprémer plenament les possibilitats que brinda el format digital. Potser és així a causa de la primera data de publicació de l’aplicació i de la manca d’actualitzacions posteriors, fet que es constata en alguns errors en els hipervincles als enregistraments musicals. Malgrat això i encara que al principi l’obra pugui semblar un conjunt d’instantànies inconnexes i fins i tot desconcertants, el lector aviat entendrà com es combinen les particularitats dels diferents elements per construir aquesta història d’amor adolescent.