Gabriela Mistral
CaperucitaApp és la versió digital del llibre en paper Caputxeta Vermella, un títol publicat per l’editorial Amanuta a Xile, que ha arribat aquí fa poc, gràcies a Diego Pun Edicions. El llibre físic, així com la col·lecció completa de poemes de Gabriela Mistral il·lustrats, han rebut un munt de reconeixements, entre els quals la seva inclusió al llistat d’honor en la categoria de New Horizons de la Fira del Llibre de Bolonya. L’aplicació ha estat publicada gràcies a les aportacions en una campanya de crowdfunding. De la mateixa manera que la versió en paper s’inclou l’impactant poema que Gabriela Mistral va fer a partir del conte tradicional, il·lustrat per Paloma Valdivia.
L’aplicació manté l’estructura del llibre físic, però requereix la intervenció del lector per accedir al contingut de cada pantalla, i també per passar a la següent escena. Després de la pantalla d’inici que conté el títol i dades de l’obra, l’aplicació desafia les expectatives del lector: quatre versos que se situen a la part superior de la pantalla cauen desordenats a la zona inferior. Ens trobem així davant d’un espai buit amb fons de color, on cal col·locar els versos escampats. L’esforç organitzatiu, es basa en la consciència sobre la construcció del poema i en aspectes com la rima, el ritme i l’extensió dels versos. Un cop enllestit, el lector pot gaudir de la locució precisa, la visió completa de l’escena -que ha anat sorgint de forma fragmentada amb la col·locació dels versos- i la subtil música ambiental que l’acompanya. En acabar la narració en veu alta, la imatge es torna manipulable: els ocells canten i el personatge saluda a cada toc del lector, de manera que s’actua també sobre els elements visuals, si bé aquestes intervencions són menys significatives que les que afecten el text.
A partir, doncs, de la feina del lector amb el text, l’aplicació va revelant a poc a poc la descarnada història de la càndida nena, tot i que lleugerament suavitzada a través de certes eleccions, com la representació visual fora de camp quan el llop es menja la petita, o amb la inclusió d’una imatge sense text en acabar del poema. Això fa que el final negatiu del poema de Mistral i de la seva versió en paper es converteixi en un final positiu, per tal de conciliar la duresa de la història amb un públic infantil.
Cal remarcar el respecte de l’aplicació pel temps de lectura, cosa que permet gaudir dels diferents aspectes que composen l’obra. I també cal esmentar, com a detall imaginatiu, l’ús d’un dels aspectes tècnics del dispositiu: a través del geolocalitzador la màquina detecta el moment del dia en què es produeix la lectura i el representa en el marc temporal de la història, de manera que pot passar de dia o de nit, així com també varia l’escena final segons aquest paràmetre.