Els fantàstics llibres voladors del Senyor Morris Lessmore és l’adaptació a format digital del curtmetratge dirigit per William Joyce i Brandon Oldenburg, guardonat per l’acadèmia de cinema nord-americà amb l’óscar al millor curt animat al 2011.

L’aplicació per a tauletes ens explica la història de Morris Lessmore, un amant de la literatura que veu la seva vida pertorbada per l’arribada d’un huracà i que trobarà en els llibres la inspiració i l’ajuda necessàries per retrobar el sentit de la seva existència. L’obra manté l’estètica del curt original, contextualitzada en la Nord Amèrica de mitjans del segle passat i amb contínues referències, tant literàries, com al Hollywood daurat dels anys 50. En són exemple els ecos d’obres com L’Illa del tresor, Frankenstein, Alícia al País de les Meravelles,Conte de Nadal o la presència de personatges tan carismàtics com Humpty Dumpty, qui acompanya al protagonista d’aquesta aplicació al llarg de tota la narració.

A partir d’aquesta riquesa referencial que ja posseïa l’hipertext cinematogràfic, els estudis Moonbot han aconseguit crear una obra digital on les possibilitats del mitjà potencien la força del seu missatge: la defensa de la lectura literària; i és a partir del disseny interactiu creat per aquest laboratori com ho aconsegueix.

La participació de l’usuari no és un simple joc accessori, sinó un exercici necessari per a l’avanç de la història. Això converteix l’arquitectura interactiva d’aquesta obra en un element més al servei de la narració i aconsegueix involucrar el lector en l’univers creat, ja sigui amb la interpretació de les notes del clàssic Pop! Goes the Weasel, leit motiv musical de l’obra, o amb la restauració dels envellits “llibres voladors” que habiten la nova llar del protagonista. Es pot dir que fins i tot els afegits lúdics de l’obra, en lloc de distreure el bon fluir de la narració, com passa en tantes altres aplicacions digitals, aquí ajuden a donar forma a la seva atmosfera literària, fent-nos descobrir, per exemple, és ben com els llibres ens xiuxiuegen les seves pròpies històries.

En definitiva, una obra que és ben lluny d’alimentar els debats apocalíptics sobre la mort del llibre tal com el coneixem, sinó que, ben al contrari, es val de les armes de la modernitat per explicar un bonic conte sobre la meravella que és llegir, encara que això ja ho sabem, oi?”