En aquesta ocasió ens acostem als límits que separen la literatura digital infantil dels videojocs, si és que aquests límits existeixen, per ressenyar una obra que ha estat nomenada per la revista TIMES com el millor joc del 2014 però que alhora ha estat internacionalment considerada una de les millors aplicacions literàries d’enguany. I és que si parlem d’Inkle Studios, el laboratori encarregat del seu desenvolupament, fem referència a una de les editorials digitals que han extret més rendibilitat de la publicació d’apps de força qualitat basades en l’hipertext de ficció, és a dir, en narratives interactives del tipus “tria la teva pròpia aventura”.

80 days, com el seu nom ja ens deixa entreveure, parteix de la clàssica aventura de Jules Verne La volta al món en 80 dies per oferir-nos una experiència interactiva de clara herència i qualitat literària: Philleas Fogg i el seu ajudant Passepartout, a qui encarnarem en l’aplicació, disposen de 80 dies i una quantitat concreta de diners per donar la volta al món. A partir d’aquí, l’obra digital, i sense perdre en cap moment el to descriptiu al voltant de la “modernitat” que caracteritza el text original, es desvia dels lligams de la narrativa tradicional per oferir al lector la possibilitat que sigui ell qui determini l’itinerari. Aquesta capacitat d’elecció generarà una infinitat de possibles històries que no només ens permetran determinar els llocs que visitarà la clàssica parella, sinó també la personalitat de l’ajudant i la seva relació amb l’impassible Fogg a través de les contínues decisions que haurem d’anar prenent durant el trajecte. A més, amb l’hàbil decisió de desplaçar el context històric de la narració des de l’Europa del final del XIX cap a un entorn retrofuturista voluntàriament indeterminat, els seus autors han aconseguit que una part de l’historicisme abusiu del qual de vegades pecava el text original recuperi un nou aire de frescor per al lector contemporani.

Si a tot això li sumem la possibilitat de compartir públicament a la xarxa els itineraris que anem seguint, o d’observar en temps real dins de l’aplicació les decisions que altres usuaris van adoptant en la història -amb tot allò de positiu que la socialització del fet lector té per a la formació literària-, ens adonem que tenim davant un dels millors exponents del que els entorns digitals tenen per oferir a la literatura infantil i juvenil: una apel·lació a la immersió lectora i a la interacció ficcional sense renúncia de la qualitat literària i la possibilitat d’emmarcar la lectura en una comunitat d’usuaris en un entorn fàcil i intuïtiu. Nosaltres ja hem aconseguit guanyar l’aposta del mític Reform Club, voleu provar si en sou capaços vosaltres?