Richter, Jutta
Jo aquí només sóc el gos és una delícia de narració per a lectors mitjans. En una espècie de diari un gos d’atura hongarès és adoptat del centre d’acollida per una família alemanya. A través de 10 capítols assistirem a la seva aclimatació a la nova llar a través de la descripció dels humans des de la perspectiva d’un gos. Cal admetre que en llegir perspectives animals, sovint veiem l’humà escrivint al darrera, o bé per forçar l’humor o bé per endossar-nos una faula moral. Doncs aquí, no passa res d’això. La perspectiva i la veu del protagonista són del tot naturals i versemblants.
Una parella d’adults, la seva filla “la Petita”, una perillosa gata Mizzi i la contundent mestressa d’una escola canina formen el nou món de l’Anton. Però l’Anton abans es deia Brendon i el seu relat inclou els consells i les explicacions rebudes de l’oncle Ferenc, un altre gos d’atura hongarès del centre d’acollida. Així, la idealitzada reconstrucció vital del gosset sobre una vida llegendària entre prats, cabres banyudes, xacals daurats i ovelles de Valàquia es fusiona meravellosament amb els seus judicis sobre la conducta real dels humans, a qui l’Anton no pot deixar de veure com un ramat a protegir.
El relat es desenvolupa a partir d’una veu que flueix amb un ritme del tot encertat, un personatge a incorporar per sempre a la nostra memòria, un aconseguit equilibri entre les reflexions filosòfiques de l’Anton i les peripècies que es relaten i el to just d’humor i humanitat. Cada capítol acaba amb un balanç de l’Anton sobre la seva sort que comença sempre dient: “Però no em puc queixar. En general, encara he tingut sort”, de manera que aquest gosset somiatruites i espavilat ens regala tota una lliçó d’optimisme i adaptació al món.
Quan va aparèixer en castellà, ja fa dos anys, va ser celebrat per la crítica, amb la recomanació a SOL, Cuatrogatos, Babar, Los mejores del Banco del Libro o Los +plus de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. I us assegurem que tanta unanimitat té la seva raó de ser. No estem gaire sobrats de bons relats ben sostinguts per la paraula per als lectors intermedis (tot i que cal felicitar-nos del fantàstic complement de les il.lustracions de Cristina Losantos), així que podeu seguir ben convençuts el consell de tants crítics rendits a l’autobiografia d’aquest gosset.
Teresa Colomer