El senyor Bello i l’elixir blau afegeix la traducció catalana a les més de vint llengües a què ha estat traduït aquest autor alemany. Es tracta d’una divertida història d’escenari quotidià amb irrupció fantàstica. Un farmacèutic divorciat que viu amb el seu fill de dotze anys rep un dia un elixir blau que canvia la naturalesa de les coses. Si al començament pensa que ha trobat un bon adob per a plantes, aviat sabrà que la vida se li ha complicat, ja que el gos que acaben de recollir, el Bello, s’ha convertit en “el senyor Bello”. I, és clar, no és fàcil ensinistrar un gos en les convencions dels humans, així que les situacions còmiques se succeeixen fins que tot tornarà a una normalitat, relativa, al final.
Una història molt ben explicada, primer des del punt de vista del nen, en Max, que posa totes les peces al taulell, fins al punt de la transformació del gos, i després per part del narrador quan l’acció es decanta cap a les peripècies del pare. Compta amb uns personatges ben construïts, com el granger matemàtic i un entranyable senyor Bello, i amb uns diàlegs lògics i unes actituds plenes d’humanitat que contrasten amb les situacions. Un mèrit ben rellevant és que no perd mai el pols, per més hilarants i atrafegades que siguin les escenes creades, com la del doble enamorament del farmacèutic i el gos per la veïna de dalt, les gallines convertides en grup de senyores comprant ous al super o la visita del servei d’Atenció al Menor, alertada de les peculiaritats familiars. No és gens estrany que una història tan sòlida, moguda i divertida com aquesta ja hagi estat traslladada al cinema!

Teresa Colomer