Tornar

El pirata valent

Alcántara, Ricardo

Il·lustracions:

Gusti

Editorial: Kalandraka
Any: 2019
ISBN: 978-84-16804-65-8
Edat: (0-6)

El pirata valent torna 30 anys després de ser editat per Cruïlla als “Durs del Vaixell de Vapor” i d’haver-se convertit en un conte ben conegut que ha donat lloc fins i tot a espectacles teatrals, com els de La Carreta Teatro. Es un conte escrit per l’uruguaià Ricardo Alcántara i il·lustrat per l’argentí Gusti, ambdós establerts des de fa dècades a Catalunya. Escrit en rodolins, set escenes ens parlen del valent pirata Joanot que fa tot allò que els coneixedors d’històries poden esperar que facin els pirates mentre solquen els mars, amb dinàmiques i divertides il·lustracions que ho mostren en imatges de pàgina o doble pàgina sobre fons blanc, blau o conjuminat en la circumferència d’una ullera de llarga vista. Però de cop i volta el pirata atura les seves variades activitats i ens mira de front tot escoltant ben atent el text de la veu materna que el crida a berenar. L’acció s’accelera llavors, quan la disfressa queda escampada pel terra mentre el nen corre cap a la dreta, baixa l’escala i finalment relaxa, assegut a taula amb un bon berenar reparador.

En el temps transcorregut des de l’aparició d’aquesta obra hem vist aparèixer altres àlbums que es basen en la irònica irrupció sobtada de la realitat infantil en l’imaginari de ficció. Ho fa, per exemple, Barbaro, de Renato Moriconi, també recomanat aquí. Però, realment, El pirata valent no ha envellit ni gota en la seva disruptiva sorpresa, ni tampoc en la lliçó expressiva de les seves imatges. Una bona fusió de text-imatge que ens situa, primer, a la alçada impostada de les expectatives del joc infantil i, al final, en el retorn a la quotidianitat més primària de la subsistència golafre. Full de cartó gruixut, imatges clares, text sonor, una història senzilla i la identificació immediata dels infants posen el llibre a l’alçada dels petits, alhora que els estira amunt per aprendre a riure amb el joc de contraposició entre dues realitats coexistents.

Teresa Colomer