El petit llibre vermell, que no té res a veure amb el de Mao, però que sí que revoluciona el gran corpus dels àlbums que parodien la Caputxeta Vermella, és un llibre irreverent com n’hi ha pocs. Tot partint que els seus lectors ja coneixeran perfectament la història tradicional, Philippe Brasseur explica dues històries que es creuen: a les pàgines de l’esquerra una mestra amb els seus alumnes rosegadors es preparen per escoltar una història en un moment del tot semblant a “l’hora del conte”, mentre que en les pàgines de la dreta es va narrat el conte en qüestió: una Caputxeta que, en lloc de portar menjar a la seva àvia, li porta un llibre vermell, un llibre que utilitza per als afers menys literaris i més incorrectes que ens poguem imaginar. La superposició de les històries és impossible de recrear en paraules perquè es tracta d’un àlbum d’aquells que només s’entenen a través de les imatges i que genera una transformació burlesca on l’autor, no només juga amb les expectatives del lector, sinó que també es burla amb enginy i acarnissament dels pobres mediadors que ens dediquem a la promoció de lectura.

Brenda Bellorín