Le Géant de Zéralda va ser publicat al 1963, el mateix any que Els tres bandits, el famós àlbum del mateix autor, però, per algun misteri editorial, no havia estat publicat aquí fins ara, tot i que només ho ha fet en castellà. Com en Els tres bandits, els protagonistes dolents seran civilitzats per una nena: allà serà l’Úrsula, desitjosa d’aventures i encuriosida per la finalitat de tant robatori, i aquí serà una coratjosa Zeralda qui anirà allargant el cautiveri fins a pacificar l’ogre, com tota una Xahrazad de Les mil i una nits. En lloc de fer-ho explicant contes, ho aconseguirà cuinant bons plats que acabaran per canviar el gust de l’ogre per la carn infantil, però el cas és que se’n surt tan bé que igualment arribarà a conquistar el seu cor. El matrimoni de la Zeralda i l’ogre posa el punt final convencional de la història. O no. Perquè, en un entremaliat detall totalment propi d’aquest autor, enmig de la plàcida imatge familiar del final, un dels fills amaga uns coberts a l’esquena, mentre contempla la seva germaneta acabada de néixer. Pot ser, doncs, que l’apetit inconvenient dels ogres torni a reaparèixer…
El llibre mereix un lloc d’honor a les llibreries infantils. Negre i terrorífic en les imatges dels ogres amb grans ganivets, rialles de dents i nens atrapats, en contrast amb la plàcida vida camperola de la Zeralda i la seva família. Tendre i divertit en el contrast entre les malifetes malvada d’un i la bondat de l’altra. Amb una expressivitat notable de rostres i actituds, a vessar de detalls a descobrir i gaudir en cada escena, i amb un text a l’alçada, amb moments en vers com:
Cric i croc, harán los huesitos:
si yo encontrara un niño chiquito,
¡me lo comería con mucho apetito!
Una història de voracitat deliciosa, en tots els sentits, fins al culinari, que permetrà espantar-se i riure els infants a parts iguals.

Teresa Colomer