Tornar

El mar i la serp

Bombara, Paula

Traductors:

Bel Olid

Editorial: Pagès editor
Any: 2016
ISBN: 9788499758077
Edat: (12-14)

El mar i la serp és un relat sobre els desapareguts de les dictadures que ha causat un gran impacte en la crítica, amb una valoració unànimement positiva, i la immediata realització de tallers i activitats de difusió a biblioteques, llibreries i centres de secundària des que va publicar-se a l’Argentina al 2005. I és que el relat se situa en aquell sector minoritari d’obres que excel.leixen a explicar un tema dur amb ancoratge identificador per al lector alhora que li ofereix una autèntica experiència artística i no un reportatge manipulador de moral i sentiments.

La fotografia de la portada ens mostra precisament l’autora de nena, mentre llegeix un dels llibres on va refugiar la seva por i desconcert, arran la desaparició del seu pare durant la dictadura argentina. El tractament dels temes durs tenen diverses formes de mantenir una distància protectora amb la sensibilitat del lector. La narració en tercera persona n’és un, però l’elecció de l’escriptora ha estat narrar en primera persona, com a millor traducció del record dels seus sentiments i de la seva manera de pair els fets. Així que la distància prové aquí del silenci, de tot allò que s’esmenta sense descripció o bé d’allò que el lector ha d’inferir. Es tria així un recurs molt adient per parlar de la desaparició i l’absència, per viure literàriament uns fets que actuen com un forat negre, que constitueixen un espai on el dol no acaba i on l’espera és un mal sense límits definits, segons ha explicat la mateixa autora.

La narració es divideix en tres parts molt clarament definides: la primera es diu “La nena”, és coetània als fets i el lector els dedueix a través dels pensaments de la narradora-protagonista quan té tres anys. Així que som davant d’una elecció tècnicament difícil també per això, perquè l’edat del narrador el fa incapaç d’oferir un relat comprensiu més enllà de les seves vivències. Però potser perquè l’autora ha pouat en els seus records, aconsegueix que aquest repte es converteixi justament en la part més bella literàriament del llibre. La segona part, “La història”, està formada pels diàlegs de la nena amb la mare, una nena ja adolescent que vol saber, que demana detalls i alhora n’accepta la negativa a donar-n’hi, espantada pel que imagina, una noieta que recula i hi torna novament, a mesura que entén i assimila. La fórmula d’aquestes converses fragmentades i disperses són altra vegada un encert narratiu que s’ajusta bé a l’accés de l’adolescent a la història en l’edat de configurar el món. La tercera part, “La decisió”, és la més curta, unes poques pàgines en què la noia pren la decisió madura de posar fi al silenci, de compartir l’horror amb els altres i de guanyar junts la seva història comuna.

Si bé l’obra evoca les circumstàncies concretes de la dictadura argentina, la vivència creada troba ressò en altres situacions històriques i, de fet, ho fa respecte de qualsevol situació en què l’horror hagi estat només entrevist des de la infància, només patit sense saber-lo, així com, més tard, volent entendre’l per poder sobreviure. Es tracta de la descripció de la lluita de les víctimes respecte de la pròpia memòria, respecte del silenci protector dels adults propers i respecte de l’oblit culpable o traumatitzat d’una societat sencera. Una història breu, continguda, poètica, que respira veritat i sobre la qual us recomanem llegir la ressenya de Lidia Blanco a la revista electrònica argentina Imaginaria: http://www.imaginaria.com.ar/17/6/el-mar-y-la-serpiente.htm

Teresa Colomer