Cavall de guerra. La pel·lícula de Steven Spilberg, “War horse” (2011), ha contribuït a divulgar per tot un relat juvenil que, des que va aparéixer al 1982, ja ha venut més 400.000 exemplars a la Gran Bretanya i que va ser traslladada també al teatre per Tom Morris, del National Theatre, en un muntatge amb grans titelles (2005) que ha obtingut un munt de prestigiosos premis teatrals.
En la línea iniciada per “Black Beauty” d’Anne Sewell (1877) el narrador del relat és un cavall, Joey, qui ens explica la seva vida des del naixement en una granja anglesa fins a les seves visicituds al front durant la Primera guerra mundial. L’obra es basa en un fet real: més d’ún milió de cavalls van ser enviats per la Gran Bretanya als països en guerra del continent, on van morir als camps de batalla o van ser venuts com a carn en acabar la guerra. Morpurgo, un autor amb una extensa i prestigiosa obra infantil i juvenil, va conéixer un pagès que als 17 anys havia cuidat d’aquests cavalls a la guerra i d’aquí va sorgir el seu relat.
La narració de Morpurgo flueix sense truculències i amb una dosi ben mesurada de dramatisme. Hi ha molt de detall quotidià en les necessitats físiques i afectives dels cavalls, cosa que fa cobrar vida a la narració, descripcions punyents de les càrregues, escenes fantasmals del vagareix per terres de ningú i un text que se’n surt de parlar, delicadament i sense didactismes, de la soledat, la supervivencia, la solidaritat i, sobretot, de l’amistat. De l’amistat de Joey amb un altre cavall o entre el cavall i diversos personatges secundaris, abans que tots desapareixin engolits per la mort. Però, de forma central, de l’amistat del cavall i l’Albert, el noiet fill de la granja on neix, qui el protegeix del seu pare, veu impotent com se l’emporten els soldats, arriba a l’edat de ser allistat, el troba enmig de les batalles i el cuida novament. Un llibre delicat i dramàtic, ple d’imatges i de sensacions, que ho té tot per perpetuar-se a la ment dels joves lectors.

Teresa Colomer