Prévert, Jacques
Un llibre amb format de sobre de correus ple de segells ens fa a mans la Carta de las islas Baladar. Es tracta d’una edició idèntica a la creada pel text de Jacques Prévert i els dibuixos, en blanc, negre i groc, d’André François al 1952, ara reeditada per Kalandraka per a felicitat de tots els lectors. Ens parla d’unes illes amagades amb cura pel mar i de la més petita en concret, un lloc on la gent viu tranquil.lament al seu aire, en un veritable paradís en què “la felicidad se paseaba por la isla como si fuera un niño del país”… fins que la gent del Gran Continent va decidir trobar-la i explotar els seus recursos.
Una crítica política de l’imperialisme, la dominació i el consumisme, escrita amb tant bon to literari, com respecte a la intel.ligència del lector infantil. Un llibre arrenglerat al prestatge d’altres clàssics com Los tambores o La grua de Reiner Zimnik, Però jo sóc un ós de Frank Tashlin, Lección de pesca de Heinrich Böll i altres faules socials que ens parlen de la utopia, les formes de vida dels humans i la necessitat de visió crítica. Una producció literària que va ser fruit del temps dels moviments descolonitzadors europeus i la crítica al sistema capitalista de mitjans del segle XX, i que està formada per obres signades per escriptors i intel.lectuals que van decidir treballar a favor de l’educació crítica dels infants en relats que mantenen tota la seva actualitat.
Carta de las islas Baladar resulta un relat apassionant, ple d’humor i poesia, tota una lliçó de com construir faules morals amb alçada literària. Un relat “de text”, tot i la inestimable aportació de les il.lustracions, en què l’argument no devora la degustació de les paraules plenes d’imatges i jocs lingüístics i en què el missatge moral no esterilitza l’interès del relat. No podia ser pas menys, ja que parlem de Jacques Prévert, un poeta lligat al surrealisme, a qui s’atribueix la paternitat de pràctiques creatives com el “cadàver exquisit”, amb poemes difosos en les cançons d’Edith Piaf o Yves Montand, ànima del grup de teatre “Octubre” vinculat al partit comunista -tot i que immediatament sospitós de trotskisme pel seu esperit crític-, membre del “col.legi de la patafisica” i autor especialment interessat per les possibilitats juganeres del llenguatge, l’humor i les duplicitats significatives.
Teresa Colomer