A Timothée de Fombelle li agrada encetar les seves obres amb interrogants. Els seus inicis són sempre portes obertes a la intriga, on no caben preàmbuls i on les situacions o les veus dels narradors submergeixen ràpidament els lectors -sense quasi elements per situar-se- en una incògnita que només podran resoldre si continuen llegint. Així passava amb Tobi Lolness, amb Vango, amb La Victòria somia o amb Capitana Rosalie i així passa també amb Alma.

Només començar, ens trobem enmig d’una conversa entre dos germans, un nen i una nena, i a poc a poc, encara que de manera un tant difusa, anem comprenent on són. Els dibuixos de François Place afegeixen algunes pistes que ens ajuden en els primers intents de situar-nos. El narrador sembra el text d’anticipacions que ens obren nous interrogants i ens fan continuar ben apegats a la lectura. No per res Timothé de Fombelle és un dels autors contemporanis que controla amb més mestratge el gènere d’aventures. I aquesta obra que comença amb el volum S’aixeca el vent, és una bona prova d’això.

Fombelle situa l’acció al 1786 en diversos escenaris, distants entre ells, i amb personatges i contextos ben diferents: les costes del Nord-oest i l’Oest d’Àfrica, un vaixell negrer, un illot pedregós i la ciutat portuària de La Rochelle a França. A cadascun d’aquests escenaris seguim la pista de 5 petits (alguns més joves que d’altres)- entre els quals destaca, tot i que només pel que anem inferint- l’Alma. Un reguitzell de secundaris adults -entre els quals troben esclaves, mariners, aterridors capitans, pirates, esclavistes, comptables o rics armadors- ens van desplegant, amb les seves accions i a poc a poc, tot l’univers de ficció on es desenvolupa la novel·la. L’autor ens porta d’un lloc a l’altre i va entremesclant diferents trames que en aquest volum encara no conflueixen, per perfilar les històries en què es veuen immersos els petits protagonistes.

L’acció, sempre intensa, va endinsant-nos en les vides de tots ells. I si bé no juga tant amb els canvis temporals com va fer a Tobi Lolness, petites estratègies van portant-nos cap al passat, per anar descobrint fragments de la vida dels personatges que els contextualitzen i ens ajuden a comprendre’ls.

Una gran història d’aventures, amb tots els ingredients i que en aquest primer volum s’ocupa de desplegar el calidoscopi de personatges per situar-nos, posar sobre la taula una reflexió sobre el colonialisme i alguns dels seus pitjors mals i desitjar que el segon arribi el més aviat possible.

Els dibuixos de Place conjuguen perfectament, fent-nos viatjar -gràcies a la seva minuciositat- a l’espai de l’aventura, que no pot ser un altre que el passat, amb tot allò que el pobla i el converteix en exòtic.

Anna Juan Cantavella