Suzy Lee
“Era un error d’impremta?”
Així és com comença l’interessant assaig de l’autora de la trilogia Espejo, La ola i Sombras, Suzy Lee. Amb la publicació de La ola al 2008 es va obrir un debat sobre el possible error d’impremta en una de les pàgines del llibre en què la nena protagonista està situada a la pàgina esquerra i allarga la mà, però aquesta no es veu a la pàgina dreta, fent l’efecte que ha quedat tallada per error. No ha estat fins a la publicació d’aquest llibre que hem pogut entendre la impactant experimentació que l’autora volia realitzar amb el plec de la relligadura i, per tant, la voluntat explícita que aquella mà quedés tallada. Ens parla sobre la norma no escrita de no dissenyar al centre del plec per evitar obstaculitzar la lectura. Suzy Lee es planteja què passa quan es trenca aquesta norma i comença una proposta de creació centrada en el terreny ficcional que pot quedar amagat en aquest espai central que representa el plec de la relligadura. És a dir, es planteja jugar amb el plec com a part important de la història que pot afectar la trama. Aquest és el punt de partida de Espejo, que troba continuïtat amb La ola i que finalitza amb Sombras.
El llibre es divideix en dues parts. Una primera en la qual l’autora analitza les tres obres de la trilogia, posant especial atenció a totes les decisions tècniques i literàries preses durant el procés d’elaboració. I una segona part, en la qual Suzy Lee reflexiona sobre el paper de l’autor durant la creació de l’obra.
L’anàlisi acurada de cada llibre ens permet fer un recorregut inèdit de la mà de l’autora que mostra el seu coneixement sobre l’àlbum il·lustrat i on exposa referents literaris que hi han tingut alguna presència. Resulta especialment interessant el punt de partida del mirall de l’Alícia al país de Meravelles o les ressonàncies del teatre grec i d’una llegenda xinesa. Hi ha una idea central sobre la seva experimentació del plec de la pàgina com a espai que pot representar una frontera que permet simbolitzar l’entrada al món de la fantasia. També sobre com aquesta entrada o frontera pot tenir diferents matisos en funció de l’efecte que pretén crear.
La segona part, en què no deixa de banda les obres citades per plantejar les reflexions sobre el procés de creació d’un àlbum, s’organitza en sis apartats que estructuren el procés. En un primer moment ens parla d’un tema que destaca a la trilogia: la forma física del llibre il·lustrat. Des de l’inici de la lectura, ens fa adonar que els tres títols tenen exactament les mateixes mides; tan sols canvia la direccionalitat de l’obertura del llibre i s’experimenta a partir d’aquest canvi de perspectiva. També hi destaca el paper que dóna a les pàgines en blanc, que apareixen a les tres obres. Un segon apartat el dedica a l’espai limitat que representa el llibre i com cal pensar en possibilitats artístiques per estendre la capacitat de mirar més enllà. També dedica un apartat a la tipografia dels títols i les lletres com a aspectes que aporten informació a l’obra. Un altre tema que aborda en un dels apartats és el per què de tres àlbums sense paraules i la seva visió sobre la potencialitat d’aquesta característica per gaudir de certes ambigüitats, trobar respostes personals i crear històries. Un altre apartat està dedicat al lector del llibre il·lustrat, on s’explica alguna experiència amb infants i on es posa en relleu la seva posició d’escriptora que pensa en el destinatari de la seva obra, però no en una edat concreta, sinó en un lector divers, ja que creu en la possibilitat de lectures diverses. Finalment, l’apartat que tanca el llibre el dedica a una reflexió molt personal sobre el plaer de crear un llibre il·lustrat.
El llibre, en conjunt, ofereix un acostament molt personal de l’autora a una part significativa de la seva obra. D’edició acurada i lectura agradable, aquest exercici autoreflexiu permet descobrir el complex procés de creació que pot precedir un àlbum, desvetllar la conceptualització que s’amaga darrere del que sembla de gran simplicitat narrativa. A més a més, introdueix, de manera afable, el lector en una reflexió entorn del potencial expressiu de l’àlbum com a objecte material, d’una manera que poca literatura especialitzada aconsegueix fer-ho.