El desenvolupament vertiginós del món virtual fa més necessària que mai l’aparició d’estudis que ajudin a conèixer i entendre aquesta nova realitat, i tant en termes quantitatius com qualitatius. Des del doble àmbit de la literatura infantil i juvenil (LIJ) i l’educació literària, calen descripcions i classificacions d’un corpus que també reclama anàlisis en relació amb les seves característiques específiques, els hàbits i les habilitats lectores que potencia, les modificacions que pot estar implicant en la lectura o les possibilitats didàctiques que ofereix. Un llibre que es presenta sota la capçalera Literatura electrònica per a infants i la concreta en un subtítol de connexió explícita amb la millora de l’aprenentatge de l’alfabetització digital, doncs, per força ha de suscitar l’interès de les persones que treballen amb la LIJ i les seves aplicacions educatives.

L’obra d’Unsworth té un plantejament definit que es fa explícit de bon començament: oferir eines al professorat perquè faci servir “la literatura electrònica a l’aula per millorar i estendre el compromís dels infants de l’era dels ordinadors amb l’encant dels possibles mons de les narracions literàries“ (p. xi). Convé remarcar que cal entendre literatura electrònica en el sentit més ampli del terme, ja que integra no només totes les produccions literàries accessibles a la xarxa o editades en suport electrònic, sinó també qualssevol dels recursos que s’hi vinculen, siguin de la mena que siguin (des de pàgines d’autors, editorials o lectors fins a videojocs) i encara que els textos als quals remeten existeixin únicament en paper. La voluntat de proporcionar un suport efectiu a la docència en relació amb aquest volum ingent i divers de materials constitueix la dimensió pedagògica preeminent del llibre, assentada en dos pilars: el primer, la convicció de la influència determinant de les TIC tant en la interacció d’infants i joves amb els textos com en els canvis de naturalesa que aquests estan experimentant; el segon, la recerca que, fruit d’aquesta convicció, deriva en una taxonomia dels productes literaris estrictes, una descripció dels recursos electrònics que s’hi relacionen i una bateria de propostes per al seu ús integrat a les classes.
Amb l’objectiu de traçar les línies conceptuals i pràctiques que permetin dissenyar les programacions subsegüents, Unsworth estableix, en primer lloc, tres grans categories de classificació dels textos literaris segons la seva relació amb els mitjans digitals (una relació d’augment, de recontextualització o de gènesi directa) a fi de descriure’n l’articulació, i proporciona, així, un esquema teòric efectiu per estudiar el corpus del cas; aquesta tipologia esdevé especialment útil en la divisió de la tercera possibilitat (la producció literària digital pròpiament dita) mitjançant les sucategories que, un cop presentades al capítol 1, desglossa al capítol 5 (el qual, a parer de qui escriu aquesta ressenya, constitueix l’aportació més significativa de l’obra): històries electròniques per a primers lectors, narracions electròniques linials, narracions electròniques i contextos interactius de la història, narracions hipertextuals, narracions hipermèdia i narracions de joc electrònic.
En segon lloc, i pel que fa a les anàlisis literàries específiques, Unsworth propugna les aproximacions resultants de la fusió de la lingüística funcional sistèmica (LFS), la seva extrapolació a una gramàtica visual per part de Kress i van Leeuwen i l’aplicació d’ambdues a la LIJ. En tercer lloc, desplega constants suggeriments didàctics –i fins i tot ofereix programes pràctics organitzats en unitats de treball a l’aula (cap. 7)– sobre els marcs organitzatiu, interpretatiu i pedagògic establerts a partir tant de la varietat de contextos en línia per desenvolupar la comprensió de les diferents dimensions de l’experiència literària (unes dimensions que concreta en cinc àmbits: composició / gènesi de la història; invitació / incitació a llegir; valoració / celebració; interpretació / resposta, i composició adjunta / creació) com d’una sèrie de principis per dissenyar i implementar projectes coherents durant períodes temporals delimitats (uns principis prescriptius sobre la metodologia de treball i la dinàmica de classe en relació amb la composició dels grups, la direcció de la feina per part del docent i les activitats d’aprenetatge). Tot plegat, amb una remissió recurrent a exemples d’índole variada, cosa que reverteix en un panorama ric i divers.
Més enllà d’aquestes indubtables contribucions en relació amb la recerca sobre la literatura electrònica, el seu coneixement detallat i les seves possibilitats docents, el llibre presenta tres mèrits complementaris prou diferents que haurien d’haver quedat implícits però que no podem deixar de consignar perquè s’agraeixen molt. Un és la clarificació terminològica (habitual com és que tothom doni per fet el domini de l’argot pertinent, cal remerciar la definició de conceptes com book raps, blog, etc. amb la inclusió del seu origen o dels matisos significatius que incorporen). Un altre el configuren les dades referencials (a banda de proporcionar un corpus literari remarcable, queden molt clars els precedents teòrics de l’estudi, les fonts que poden amplificar-ne els continguts i els mitjans de localització de tot allò que il·lustra les explicacions). El tercer correpon al repàs de projectes i iniciatives especialment interessants (al capítol 3, per exemple, el focus en l’ús de les TIC amb el fi de captar l’interès dels infants per l’aprenentatge literari i potenciar el seu compromís en aquest sentit remet a experiències de primer ordre).
Tenim a les mans, per tant, una contribució rellevant tant des de la perspectiva teòrica com pràctica. Cosa que no exclou algunes consideracions simultànies. La primera ve donada per l’òbvia barrera que suposa la manca de traducció del text al català o a algun altre idioma que el faci més accessible en el nostre context cultural (per molt que l’anglès sigui cada vegada més una llengua franca, productes com aquest no resulten de lectura fàcil, sobretot fora de l’àmbit universitari). Un segon aspecte, que hi enllaça directament, té a veure amb la informació sobre els recursos a l’abast, limitada a l’esfera anglosaxona amb ben poques excepcions (una limitació lògica atesos tant la nacionalitat i lloc de treball de l’autor com l’estadi de desenvolupament tecnològic de les diferents cultures del món, però que converteix el llibre d’Unsworth en una eina només parcialment útil fora d’aquell àmbit). Cal plantejar, també, la complexitat de la conceptualització relativa al marc interpretatiu, que, tot i ser conegut i proporcionar eines d’efectivitat indubtable, es pot dubtar que incorpori l’especificitat necessària a l’anàlisi dels textos literaris digitals en les seves particularitats com a tals -i, a més, pot suposar un entrebanc teòric a una pràctiques que ja estan generalitzades a les aules. En relació amb aquest darrer punt, l’autor tampoc no aporta res que no sabéssim (o que no fos fàcilment intuïble, si es vol) pel que fa a les propostes didàctiques d’ús dels recursos electrònics en la creació d’una determinada dinàmica d’aula (a banda de respondre al sentit comú, qualsevol docent mínimament experimentat coneix els avantatges del treball col·lectiu, els bons resultats de la relació entre tasques autònomes i guiades, la necessitat de combinar lectura i producció escrita, el sentit d’estendre la interpretació literària a altres activitats, la importància de mantenir el contacte amb la realitat de fora de les classes i de produir resultats amb efectes socials clars, etc.). Això és, però, peccata minuta en contrast amb l’aportació del llibre. Insistim per acabar, en conseqüència, en el que dèiem al principi, i fem encara un pas enllà: sobre el rerefons de la importància creixent de la tecnologia en la vida d’avui, i amb referència a la LIJ i l’educació literària, E-Literature for Children. Enhancing digital literacy learning és una lectura no tan sols interessant, sinó