Tornar

Onze dames atrevides

Adaptació: González, Xosé Manuel “Oli”

Il·lustracions:

Helle Thomassen

Traductors:

Miguel Barrios

Editorial: Kalandraka
Any: 2018
ISBN: 978-84-16804-45-0
Edat: (0-6)

Onze dames atrevides es poden posar entre la cançó tradicional Hi ha deu noies per casar i el relat Els deu negrets de l’Agatha Christie. Aquí les noies són onze i no es volen casar amb cap príncep, sinó que es dediquen a córrer món, tot conduint tota mena de vehicles (motos, descapotables, carros o barques) mentre es van perdent d’una en una en els variats escenaris pels quals viatgen: des de llocs geogràfics concrets, com Fés, Montserrat, Rússia, Austràlia, l’Everest, A Corunya, la Xina i la Lluna, a paisatges, com el desert, la neu o un illot petit. Qualsevol lloc serveix, ja que la varietat potser respon als tòpics sobre els tipus d’escenaris, però sobretot depèn de la rima i del fet que ofereixi una manera adient de desaparèixer en relació amb algun tret propi del lloc visitat, com la dama que es perd entre les ombres de la Xina (i tan sols en van quedar quatre).

Les il·lustracions de les dames són divertides i esbojarrades. Dames alegres i lliures que ens recorden les dones de neteja de Las lavanderas locas de Yeoman i Quentin Blake, potser perquè el protagonisme d’un grup de dones és del tot inusual als llibres per a infants. La manera de perdre’s és un xic misteriosa perquè tant pot al·ludir a pèrdues irreparables (caigudes dins de cràters, relliscades a la neu, etc.) com a una voluntat deliberada de tria de vida, com la dama que ens diu adéu des de la torra d’A Corunya o la darrera dama que se’n va a Cadaqués. En aquest lloc de bon estar els lectors podem entendre perfectament que “no va tornar mai més”. La darrera pàgina es tanca amb una picada d’ull metaficcional, ja que una nena vestida com la dama de Cadaqués, amb un gat i un gos com ella i un cap ple d’ocells, llegeix amb entusiasme el mateix llibre que el lector té a les mans.

Teresa Colomer