Barnett, Marc
Llana a dojo és un conte amable, fantàstic i divertit. Una nena troba una capsa plena de llana de colors. La nena se’n fa un jersei, però la llana sembla inacabable i dóna per cobrir tot el poble, persones, animals i coses, d’abrics virolats. Llavors el conte fa un tomb inesperat: la fama de la noieta extraordinària a qui no s’acabava mai la llana provoca l’arribada en vaixell d’un arxiduc propi de les rondalles que robarà la llana i que, naturalment, no se’n sortirà dels seus propòsits. Una barreja de fantasia moderna (amb un ambient quotidià on irromp la fantasia) i de fantasia tradicional (d’arxiducs pirates i malediccions), amb protagonista valenta que teixeix com les donzelles antigues, i un relat que avança desenfadadament al ritme de la tornada entre dues afirmacions:
“-Impossible! –va dir el senyor Serra-. No podràs.
I tant que va poder”
“No penso vendre la llana. I no la va vendre”.
I aquest ritme a la contra arriba fins al final, amb l’humorística negació de l’efecte que tenen les malediccions als contes:
“Mai més no tornaràs a ser feliç.
I tant que ho va ser!”
Si el text ens deixa amb la sensació d’un conte modern amb regust antic, no ho fa menys la il.lustració: tons suaus i austers sobre fons blanc, amb tècniques que evoquen les il.ustracions dels anys seixanta, mentre que la compaginació de text i imatge el situa en l’espai propi dels àlbums més moderns. Tot un encert.