Celebrem la iniciativa de l’editorial A buen paso de reeditar aquest àlbum que inicialment va publicar Fondo de Cultura Económica el 2000. L’acuradíssima i renovada edició ens lliura una obra de qualitat, avalada per reconeixements com la menció honorífica en el III Concurs Il·lustrat A orilla del viento o el primer lloc en el V Premi Internacional del Llibre Infantil i Juvenil del CONACULTA.

A primera vista, l’àlbum ens explica el viatge de la carta que la Sra. Gonzàlez envia al Sr. Lairla (i aquí ja emergeix un dels molts interrogants que planteja l’obra: Lairla? No és aquest el cognom de l’autor?) des que la deixa a la bústia fins que el seu destinatari la rep “tan arrugada i grapejada com si hagués recorregut mig món”. I, efectivament, la carta ha passat per escenaris tan inversemblants com la gola d’un gegant, l’orella d’un lleó o el fons d’un volcà. Les transicions entre aquests llocs tan diversos es fan mitjançant bruscos encadenaments textuals que utilitzen el terme d’una comparació situada a l’última frase d’una pàgina (“abisme que engolia les aigües del riu com la gorja d’un gegant”) com a espai on comença l’acció a la pàgina següent (“El gegant, assedegat, va escurar la gerra…”). Aquestes ruptures de la lògica narrativa conviden el lector a participar en el joc plaent que proposa el text entre la dimensió realista i la imaginativa del viatge de la carta. En la reconstrucció d’aquest viatge sorprenent intervenen altres components, com l’ordenació numèrica de les pàgines que proposa un camí d’anada i tornada (de l’1 al 7 i del 7 un altre cop de tornada al 0) o l’aparició d’elements quotidians (tasses de cafè, peixos d’aquari, salers…) en les il·lustracions dels paisatges pels quals transcorre el viatge.
La magistral construcció de l’àlbum orquestra una varietat de detalls procedents del text, el format i i les il·lustracions que conflueixen en la carta que la senyora Gonzàlez va escriure i en les ressonàncies que la seva lectura genera en el seu destinatari i en els lectors. Perquè si percebem aquests detalls on “cal posar tota la cura”, ens adonarem que l’àlbum utilitza el viatge de la carta per evocar els sentiments que la senyora Gonzàlez ha posat en el seu text. I, com avisa la contracoberta, tant els nens com els adults poden gaudir “el viatge somniat d’una carta.”
Ana María Margallo