Issun Boshi. El noi que no era gaire més alt que el polze és un altre conte popular, en aquest cas un conte popular japonès que segueix els trets del gènere, ple de motius que tenen la gràcia del conegut, com ara els pares desitjosos de tenir un fill, el protagonista devorat per un ogre i l’astúcia del petit per sortir del seu estómac, la victòria del valor i l’astúcia sobre la força o la princesa en joc entre l’ogre que la vol raptar i el petit cavaller que la salvarà.
A partir d’aquí, podem dir que li trobem tres gràcies especials. La primera és l’ocasió que els nostres infants afegeixin un altre personatge minúscul a la col.lecció de personatges de la literatura infantil, així que el popular Issun Boshi japonès pot passar a fer pinya per sempre més amb altres menuts ben espavilats, com en Patufet, la Ditona o el Petit Polzetdels folklore, els d’altres narracions inspirades en ells, com el Perot Marrasquí de Carles Riba o Nils Holgersson de Selma Lagerlöff, així com amb tants altres personatges que juguen amb la fantasia de la mida, com els lil·liputencs, els nans o els follets. En aquest sentit, podeu veure les imatges d’una exposició muntada sobre aquest tipus de personates a la biblioteca de l’escola Orlandai a http://bibliotecaorlandai.blogspot.com.es/
La segona gràcia és l’espectacularitat del format d’àlbum en què ens arriba el conte. L’autoria d’Icinori dóna nom a dos dissenyadors amb vocació de projectes especials que han treballat amb xilografies a tres tintes per crear unes impressionants il.lustracions de tons grocs, blaus i carabasses, maquetades i pensades amb tota cura per crear un excel.lent ritme visual i narratiu. Publicat en francès per l’editorial Actes Sud, va rebre una menció ben merescuda a la passada Fira del Llibre de Bolonya.
I la tercera gràcia és la traducció de Teresa Duran. Divertida, juganera, tan col.loquial com literària, és tot un exemple del que ha de ser un text literari per a infants, ben lluny de la llengua plana, pobre i falsament suggeridora que envaeix la majoria de llibres infantils. En la nostra lectura de novetats no hem pogut fer més que dir: “ai, sí, ara, bé per aquest llenguatge!

Teresa Colomer