Fa tres anys que GRETEL té uns col.laboradors excepcionals: els nens i nenes de l’Escola Francesc Aldea de Terrassa. Lara Reyes, membre del nostre grup n’és la seva mestra. Des de l’inici, ha portat a terme un projecte de mobilització de llibres a l’aula que s’ha encomanat ràpidament a tota l’escola. Els infants tenen un lloc físic per a la lectura a les aules -un agradable espai per estirar-se sense sabates i entre coixins-, cartelleres temàtiques al voltant dels llibres preferits dels nens, i una dotació ben portada per a la biblioteca escolar. Però més enllà dels canvis físics, el temps que es dedica a la lectura literària i el fet que es conversi i s’escrigui molt sobre llibres (tant en projectes d’aula, com en un bloc que porten de la mà de la mestra: http://blocs.xtec.cat/cepcescaldea3r/) han estat claus per la consolidació d’una comunitat de lectors que comparteixen referents i complicitats a partir de les seves lectures. Una complicitat que s’ha estès a autors, il·lustradors, editors, llibreters i especialistes en LIJ, amb els quals es relacionen habitualment. Tot això ha permès a “les talpetes” -el grup s’autodenomina així pel llibre de Wolf Eribuch: La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap– entendre el complex entramat d’actors que permeten que lectors i textos es trobin. Fa poc, les talpetes han començat a entrenar-se en l’art d’escriure ressenyes. Heus aquí les nostres recomanacions del mes, triades i escrites per tres d’aquests savis crítics literaris.

Aquest és un altre dels molts llibres de llops amb gana, però Hambre de lobo reflecteix aquesta gana de manera inversa a la resta de llibres d’aquest tipus. Un llibre vist des del punt de vista del llop, que defensa les seves raons per menjar i on es veu que fins i tot un carnívor com ell té problemes per sobreviure.
El format i el tema del llibre, a primera vista, semblen per a nens petits, però no: tracta un tema important sobre els llops que un nen petit no entendria, ja que els més petits estan acostumats al típic conte popular en el qual el llop és malvat i no té raó de ser. Fullejant a simple vista hi ha dos elements que enganyen i fan pensar que és per a petits: els dibuixos i les lletres. La major part de les il·lustracions disposen d’un fons taronja, el llop i algun senzill element, i pel que fa a les lletres, algunes són més grans, d’altres de colors i algunes torçades.
Un altre aspecte que caracteritza l’àlbum és que, a diferència de molts altres contes, el narrador comença narrant en segona persona. És com si parlés amb el llop, exactament aquesta sensació.
Finalment i tornant al tema inicial, també mostra una part humorística. Fins ara, hem parlat en general del tema que tracta, però ara parlarem del final: com es pot resoldre un problema de gana? Doncs amb menjar! I com passa a la majoria de contes, el protagonista acaba sortint guanyant. L’humor es crea quan arriba el sopar del llop, o sigui, un conill. El conill li etziba 28 insults, alguns curiosos, altres esbojarrats com, per exemple, “cuadrúpedo inconcluso” o “loco chiflado”. La resolució del conflicte es fa amb un final feliç que aporta humor gràcies al comportament del conill quan se li gira la truita. Dani Valenzuela.

Dani Valenzuela. 11 anys. És una avesat lector que ha llegit llibres de tota mena i amb un agut sentit crític. Federick és el seu favorit, perquè ell és com l’entranyable rosegador d’aquest àlbum: és un poeta.