Casterman, Génevieve
En l’actualitat, una gran part dels àlbums ens parlen de les emocions, encara que molts no arriben a establir una veritable connexió emotiva. Malgrat tot, quan es fa bé, la sinergia entre la imatge i el text pot ser un gran recurs per aconseguir la connexió empàtica que es requereix per a l’elaboració d’allò que ocupa la psique i el cor. D’entre la producció recent destaquem dos àlbums: Esperant Timoun i Darrere del mur, en què les perspectives narratives aborden amb originalitat els tema de la soledat, l’enyorament de la trobada amb l’altre i la diversitat de les famílies actuals. Tots dos lluiten amb l’ansietat i el temor que generen les llargues esperes de persones estimades. El primer s’adreça al tema de l’adopció, tot focalitzant-se en la mare que espera per la promesa d’un nadó i el segon se centra en l’enyorament d’un nen pel seu pare que compleix condemna a la presó.
En Esperant Timoun, una eruga entranyable passa moltes pàgines mirant l’horitzó, mentre espera l’arribada del seu nadó. Amb gran economia de recursos tant textuals com visuals, Casterman passa per tots els estats d’ànim i sentiments que pot generar una espera d’aquesta índole. La paleta cromàtica, rica en grocs, ofereix la calidesa de la llar que rebrà el nen i imprimeix el to de la història. L’expressivitat dels rostres dels personatges (especialment el d’ella) i el fet que es tracti d’animals permet una identificació protegida i segura.
Brenda Bellorín