Carmen Chica i Manuel Marsol
I si el que fos veritablement important d’aquesta vida fos allò que passa davant dels nostres nassos i no som capaços de veure? I si només calgués aquella pausa que moltes vegades ens neguem per descobrir tota la gràcia del que ens envolta? El tiempo del gigante és una oda a la contemplació que ens ho recorda, a través d’un dia qualsevol en la vida d’un gegant. Un àlbum excel·lent, tant a nivell literari com gràfic, però que és justament en el ball entre els dos mitjans quan desplega la seva capacitat de suggerir una cosa tan transcendent com subtil: la bellesa de la pausa quotidiana. I és que la coreografia entre el verb de Carmen Chica i les il·lustracions de Manuel Marsol genera una espiral poètica que fa emergir la transcendència de “les coses imperceptibles de la vida que succeeixen al nostre voltant sense que ens n’adonem”, com diu el propi Marsol en aquesta interessant entrevista: ENLLAÇ. De les coses que mirem però no veiem, de la importància d ‘ “ser-hi” sense més, del dolce far niente “.
El tiempo del gigante ha estat editat per Fulgencio Pimentel e hijos, una d’aquestes petites editorials a les quals desitjaríem poder seguir agraint el seu atreviment a l’hora d’eixamplar els horitzons del circuit de la LIJ. Aquesta és la primera incursió de Carmen Chica al món de l’àlbum, i ho fa demostrant una gran sincronia amb Manuel Marsol, qui ja havia seduït la crítica amb la seva capacitat de suggestió en Ahab i la Balena Blanca, premi Baula 2014 d’àlbum il·lustrat. Amb El tiempo del gigante ens trobem davant un d’aquests àlbums en què la càrrega poètica remarca la versatilitat del gènere, allà on paraules com “història” de vegades encaixen amb dificultat i on la falta (o absència) de narrativa pot espantar en apropar-nos-hi, però un àlbum d’aquells que, si aconseguim agafar-nos a la indefinició simbòlica en què es mou, promet oferir una experiència literària més que gratificant.
Lucas Ramada