El gat negre mala bèstia i salvatge continua el projecte de l’editorial Comanegra de presentar als nois i noies contes d’autors catalans reconeguts a través d’un excel·lent i modern format il·lustrat. En aquest cas, i per tal de celebrar el centenari del seu naixement, se’ns ofereix un conte de Maria Aurèlia Capmany, escrit l’any 1962, amb una atractiva interpretació gràfica de Natalia Zaratiegui.

El narrador ens explica la relació entre una nena petita i un gat que ronda la casa, el tercer d’una saga que acompanya l’esdevenir del nadó. Situats en el mateix terreny de llibertat preconscient, la petita és descrita com “d‟ungles immòbils” i “dits separadíssims”, per la seva “rodonesa” i “simetria” i la seva dedicació a fer moure’s a rodolons i croquetes, talment feliç en aquest paradís infantil del jardí, com el gat vagament domesticat que fa incursions a l’interior de la casa. Un paral·lelisme molt ben expressat a través de les imatges i contraposat al món adult vist sempre des de la perspectiva del gat, en què la mare apareix com “un reguitzell de sons insuportable”, un “remolí de crits i d’olors” i una “escombra que completava la dona”. La connexió entre el nadó i el gat es trenca quan la nena entra en el món dels sons articulats, el món racional de les paraules que terroritza el gat i el fa fugir com gat escaldat per preservar la seva altivesa salvatge. Gairebé una anècdota, doncs, però tota una expressió poètica de la felicitat natural no domesticada, amb l’encert d’una presentació que el pot fer més proper, i potser compartit a l’aula, per als nois i noies.

Teresa Colomer