Sempre és una bona notícia que es publiqui un poemari infantil. Sobretot si té la gràcia de l’adaptació –no traducció– que Jaume Subirana ha fet de Xomorropoemak (2016, Premi Euskadi de Literatura 2017), publicat en la versió espanyola de Miren Agur Meabe i Leire Bilbao el març del 2019 i accessible en català des del setembre. Encara que diversos poemes no els protagonitzen animals, el llibre es vincula al subgènere del bestiari des del títol i presenta, en la línia editorial de Kalandraka, un format i una estètica sobris i cuidats que s’agraeixen molt en els productes per als més petits. Cal destacar-ne les magnífiques il·lustracions de Maite Mutuberria, l’elegància, el caràcter experimental i la discreció de les quals es posen al servei del sentit i del to humorístic de les quaranta-una composicions, ideals per a la lectura en veu alta, per establir connexions amb altres textos literaris i per iniciar o acompanyar projectes sobre bestioles tan quotidianes, interessants per als infants i recurrents en la nostra tradició cultural com el mussol, el grill, la marieta, l’escarabat, el cucut, el tauró, el pop, el cranc, els ratolins, la serp, les ovelles, el porc, el poll, el lleó, etc.

L’adaptació té l’encert d’haver respectat l’esperit, el contingut i la forma generals del llibre i dels poemes però haver-los traslladat, alhora, de manera que la lectura resulti natural i fluida en català (un objectiu difícil, val a dir-ho). I en aquest trasllat es produeix una reescriptura, una recreació, que explica, per exemple, l’afegit de l’enllaç explícit amb la tradició popular mitjançant la inclusió de fragments de les cançons “Marieta, vola, vola”, “Peix, peixet”, “Cargol, treu banya” i “El lleó no em fa por” a l’inici de les quatre seccions de l’obra, que reforcen el tret distintiu de cadascuna. O que justifica la tria de les onomatopeies, la selecció lèxica i la manera en què es reconverteixen les petites històries de cada poema. Malgrat que en alguns casos no s’ha acabat de trobar la fórmula perfecta, aquest llibre divertit, bell i suggeridor fa una aportació indubtable, en versió catalana, a la poesia infantil que es pot llegir en aquesta llengua. Una experiència de lectura, en definitiva, molt recomanable.

Neus Real