Edgar A. Poe
Ipoe és una aplicació per Ipad que recopila, en els seus dos volums, alguns dels relats més inquietants d’Edgar allan Poe. La remediació dels contes d’un dels mestres del terror, que els autors presenten com una col·lecció interactiva i il·lustrada, proposa, juntament amb el text íntegre escrit en el seu dia per l’escriptor americà, un conjunt d’elements multimodals que pretenen explorar noves formes de narrar, més enllà de la paraula escrita. Il·lustracions, sons, música, introducció de textures al fons de pàgina, un ús gràfic de la tipografia i imatge animades, configuren un producte que vol que la trancisió a la pantalla influesqui en la forma de contar. Però, sobre quins aspectes del text escrit per Poe juguen tots aquests elements multimodals?
Els recursos que marquen més profundament aquesta versió del clàssic són visuals i sonors. I si la inclusió d’imatges en determinats punts clau dels relats respon, sobretot, a l’interès de representar els escenaris i asl personatges, i a una voluntat de mostrar tant l’atmosfera com l’època en la qual transcorren els relats (un fet al qual també contribueix el fons de pàgina); el recurs sonor, utilitzat durant tota l’aplicació d’un mode molt cinematogràfic, tracta de posar de manifest els punts de major tensió narrativa, al temps que contribueix a configurar una atmosfera ombrívola i inqueitant, marcant el ritme de lectura i tractant d’introduir el lector en la història.
És sobre aquest darrer aspecte sobre el que les diferents animacions pretenen inicidir. I és que moltes de les imatges en moviment -algunes de les qualspoden accionar-se amb l’ajuda de l’usuari- volen situar el lector en la perspectiva del narrador o dels personatges i ajudar-lo així a introduir-se en relats que són percebuts com a complexos pel lector adolescent, a qui va dirigida la proposta. La participació del lector és, en canvi, accessòria. No existeix cap mena de relació entre el devenir narratològic i la interacció de l’usuari, i podríem dir que la introducció d’elements multimodals respon més a les possibilitats que presenta el nou format digital que a les que ofereixen els móns de ficció creats per Poe. Tot i que, potser, la contextualització ambiental i la capa interactiva dirigeixin i simplifiquin un tant la subtilesa literària de Poe, l’atmosfera creada per aquestes pot ser una bona opció per apropar-se per primer cop als contes de l’autor americà.