Els lectors dels àlbums de David Wiesner coneixen bé la seva capacitat per tensar els límits de la composició de la doble pàgina en base a les necessitats narratives. Els seus jocs de perspectives i superposicions, amb vinyetes de tota mena de formes i mesures, ajuden l’autor americà a contar situacions simultànies, a mostrar diferents focalitzacions sobre un mateix fet o a jugar amb les convencions del llibre per fer entrar els seus lectors en mons que formen part d’altres mons. Però, l’objecte llibre no serveix per contar totes les històries… Com el propi Wiesner assegurava a una entrevista: “Cada història necessita el seu format” i per això Spot va restar molt temps al cap de l’autor-il·lustrador abans de fer-se realitat. Només quan va tenir per primer cop a la mà un Ipad va saber que aquella ferramenta l’ajudaria a portar molt més lluny exercicis que ja havia assajat a Flotante, Los tres cerditos o Mr. Wuffles, sobre la possibilitat de trobar mons dintre d’altres mons. Per aconseguir-ho va canviar les pàgines i les vinyetes dels llibres pel suport digital, on l’ús intensiu del zoom i del recorregut permeten l’exploració en tres dimensions dels espais fins a límits inimaginables en paper.

I és que Spot és un lloc ple de llocs que té el seu inici en la coberta de l’aplicació quan, a través del moviment dels dits del lector, les taques de la closca d’una marieta es converteixen en una illa. A l’illa trobem una casa i al seu interior un taller on treballen altres marietes. La taula del taller s’apareix com plataforma d’entrada a un univers configurat per cinc mons diminuts, als quals es pot accedir gràcies al zoom sobre cinc objectes (un diari, una llapicera, una carta, un sandwich i una galeta). Les seves textures funcionen com portes que s’obren cap a altres realitats, illes dintre d’illes, que el lector podrà descobrir i visitar com prefereixi. Cinc mons insterconnectats entre sí gràcies a eixos diferents objectes, que es van trobant en els racons més inesperats a mesura que recorrem els espais de Spot.

Narrada completament en imatges i acompanyada només per sons de fons o músiques que ajuden a crear l’ambient, Spot no proposa una lectura linial, ni té un fil conductor o argument clar. El lector està aquí cridat a observar, imaginar i relacionar. Com ja passa als seus àlbums, les trames visuals estan farcides de detalls que s’han de mirar amb atenció per embastar el possible sentit i fer emergir el que emma Bosch, parlant dels àlbums sense paraules, anomena «el text subjacent». Cadascun dels mons té els seus propis personatges i el seu petit conjunt d’històries, encara que a alguns d’ells els veiem aparèixer en diferents espais i diverses històries es desenvolupen a través de tots els llocs, convertint el lector en un recol·lector d’estampes que li arriben de forma aleatòria i que haurà de recomposar per averiguar què ha succeït. Però no acaba aquí. L’univers de Spot es ramifica més enllà dels seus espais a través de picades d’ullet a l’obra anterior de Wiesner, sota la forma de referències visuals a Flotante, Sector 7 o Mr. Wuffles. Per aprofundir en aquestos i altres detalls de les insòlites aventures de l’aplicació, Ibooks proposa una guia gratuïta per a professors i pares.

Spot és, per tant, una apliació eminentment literària, una història plena d’històries, on no trobem desafiaments semblants al joc, perquè el joc és la pròpia exploració, la lectura visual i l’elaboració d’hipòtesis en relació als personatges, als mons que els contenen i a les seves possibles relacions. I és que un cop a dintre no podem més que deixar-nos fascinar pels racons del món submarí, de l’estació intergalàctica o de Katzaluna; i demanar-nos: Quins objectes assenyala amb tanta insistència el petit robot? Qui són aquestes marietes i per què les trobem sempre en les transicions cap a altres mons? Cap a quins altres llocs viatjarà el petit extraterrestre? Quina vida tenen els ratolins al planeta dels gats? Un univers ple de possibilitats que no poden deixar de visitar.