El dia comença molt d’hora amb l’alarma del despertador. Promet ser rutinari i repetitiu, seriat (fins i tot alienant) però, camí a la fàbrica … boom! … Tot canvia i una vegada allà més encara: boom! ¡Boom! ¡Boom!
Els creadors d’aquest imaginatiu llibre electrònic el descriuen com un conte horitzontal, terme que no pot ser més apropiat. Boum! està dissenyat per a llegir-lo lliscant les pantalles d’esquerra a dreta, la qual cosa proporciona una narració linial i força ordenada, malgrat l’absurditat i disbauxa de la història. Alhora que es convida el lector a avançar en el relat a través de la concatenació de les imatges — algunes associades lògicament, altres de manera més emocional i poètica, i algunes intencionalment dissociades i incongruents per tal de generar sorpresa i humor—també se’l convida a alentir la lectura per gaudir d’un quadre en particular (de fet sembla que es premia la lentitud i la contemplació). Descrit així Boum! sembla un àlbum sense paraules ben aconseguit. No obstant això, és una altra cosa; ofereix una experiència diferent. La tensió entre avançar i aturar-se es provoca no només amb les imatges sinó també ambla música. La combinació d’ambdós elements dóna lloc a una narrativa rica en sinestèsia, que a primera vista sembla senzilla, però que indubtablement és el resultat d’un concepte elaborat i d’un equip que sap treballar de manera integrada. Només cal veure com si s’avança en sentit invers, de dreta a esquerra, la relectura resulta igualment profitosa i harmònica gràcies a la força expressiva de les imatges i l’encert dels efectes de so i la musicalitat.
Com sol succeir en les apps hi ha sorpreses i animacions que depenen de la interactivitat, però de fet no n’hi ha tantes; més aviat semblen contingudes per afavorir la narració lineal. Sorgeixen com per premiar de tant en tant la curiositat, però sobretot per generar una experiència estètica. Per a sorpresa del lector, una de les parts més interactives és la pantalla d’entrada, on al contrari que en la resta de l’obra, es llegeix de manera vertical. En aquesta presentació, on apareixen el títol i els crèdits, un barret va caient gràcilment des de les altures d’un edifici. Cada vegada que frega una finestra (producte de la manipulació que l’usuari faci l’iPad) aquesta es converteix en una altra cosa. Aquesta entrada espectacular és plena d’al·lusions cinematogràfiques i gràfiques: recorda escenes de caigudes zenitals del cinema (Birdman) i la TV (Mad Men) com als CD-Roms dels noranta de Kveta Pakosvska, en què les lletres, segons el que es tocava del teclat, es convertien en esclats de color i de forma.
La riquesa d’aquesta app la fa molt adequada per a la formació literària, visual i musical dels joves lectors, ja que la seva manipulació del temps, del ritme, de l’espai, etc. permet reflexionar sobre la llibertat del lector dins de les narratives linials i confirmar que “toquetejar” no té per què ser el centre d’una app perquè aquesta resulti juganera.