Des del principi de la dècada dels noranta del segle passat els estudis sobre les pràctiques lectores de la població es van anar especialitzant en l’etapa adolescent com una manera de centrar l’atenció en les edats en què els ciutadans estan en ple procés formatiu bàsic. Per això, han anat apareixent monografies de referència en diferents indrets sobre la lectura i els joves que reflecteixen els continguts que preocupen tant la comunitat investigadora com la docent. La majoria d’aquests estudis posen l’atenció en dos focus: en l’anàlisi de les pràctiques lectores dels joves i en les implicacions que això té per a les pràctiques d’aula.

En aquesta línia se situen alguns treballs de referència que coneixem provinents de França, d’Anglaterra, de Bèlgica, del Quebec o d’aquí, de Catalunya, per citar-ne de contextos ben diferents. Et pourtant ils lisent…, de Baudelot, Chartier i Detrez, del 1999; Children’s reading choices, de Hall i Coles, també del 1999; Lire ou ne pas lire: etat de la question, de Baye i Vanhulle, del 2003; Les pratiques de lecture des adolescents québécois, de Lebrun, del 2004, o L’univers lector adolescent, de Manresa, publicat a casa nostra el 2013, en són exemples representatius.

El llibre que ressenyem és un dels darrers apareguts al mercat que segueix aquests precedents i que se situa en el context australià. La diversitat de perfils professionals dels autors confegeix una monografia que no se centra només en un estudi en concret sinó que ofereix una varietat de punts de vista i de continguts que la fan especialment interessant.

S’hi dediquen quatre capítols a la caracterització de les pràctiques lectores dels joves en els quals s’ofereix un repàs dels resultats més rellevants dels estudis internacionals anglosaxons de referència, com s’acostuma a fer en totes aquestes publicacions. Aquestes dades van bé per fer un contrast amb les que tenim en el nostre context i per percebre algunes diferències que porten cap a reflexions pertinents.

La resta dels capítols aporten una varietat temàtica notable, alguns dels quals són força innovadors en el panorama del que coneixem, i la majoria parteixen d’una clara intencionalitat d’aportar reflexions i estratègies per a les pràctiques d’aula. N’és un exemple el capítol centrat en un gènere molt poc tingut en compte en els cànons acadèmics, “Reading real life writting”, que fa una anàlisi d’un dels gèneres populars entre els joves, la narrativa que se situa a la frontera entre la ficció i els fets reals, que ells anomenen misery literature. N’és un altre exemple el capítol dedicat als blogs literaris dels joves, que centra l’atenció en la creació d’identitats i en el tipus de llenguatge utilitzat en aquests espais virtuals, alhora que apunta reflexions cap a la utilització dels blogs a les aules. En aquest ventall cal anomenar també l’apartat dedicat al cinema o el que es dedica a la dramatització com a estratègia per tractar textos complexos a les aules. També, el que analitza les llistes de textos prescriptives a Austràlia o el que reflexiona sobre l’establiment de ponts entre la lectura fora i dins de les aules.

Clouen el llibre tres capítols dedicats íntegrament a oferir estratègies d’aula a partir del que se sap sobre les pràctiques lectores dels joves. El primer concreta vuit factors d’influència en la lectura dels joves; el segon exposa quatre punts per crear espais de lectura a Secundària; i el tercer concreta línies programàtiques pràctiques per aficionar els joves a la lectura. Tots tres ho fan des del plantejament de línies de força que semblen rendibles per a la intervenció en la planificació lectora i no amb la proposta de fórmules tancades.

Un treball interessant tant pel contrast que es pot establir entre les dades d’altres països i les nostres com pels continguts i propostes que s’hi fan. Si bé els diferents capítols presenten desigualtats de concreció i de fonamentació (alguns parteixen de recerques i altres són reflexions més generals), seguir aquestes publicacions ofereix una informació útil sobre les preocupacions que centren els debats internacionals i també sobre propostes concretes per a la planificació de la lectura en el context educatiu.