Enmig de la revolució tecnològica actual, i amb tota la tinta que fan córrer de fa temps a la premsa les meravelles i els perills d’Internet o dels dispositius electrònics per a les noves generacions, s’agraeix comptar amb un llibre com L’infant i les pantalles. Aquesta és la contribució més recent de l’Acadèmia de les ciències de l’Institut de França (una institució de prestigi inqüestionable) a un debat públic les intervencions en el qual manquen massa sovint de dades sòlides i referents autoritzats. Significativament elaborada en col·laboració amb la fundació La main à la pâte (l’objectiu de la qual és ajudar l’escola, com a garantia coral de la igualtat d’oportunitats, a millorar la qualitat de l’ensenyament de la ciència i la tecnologia), l’obra recolza en les aportacions de la investigació -de la neurociència, la psicologia, la psiquiatria, la medicina, etc.- per proporcionar als educadors (pares o docents) un panorama general de la qüestió i una sèrie de recomanacions especifiques en pro del bon ús de les pantalles, considerades aquí la cara més visible de la nova forma de cultura que, iniciada en les darreres dècades del segle XX, està experimentant una eclosió imparable en el segle XXI: la cultura digital.

De fet, el que tenim a les mans és un llibre altament informatiu i documentat, analític i expositiu però també valoratiu, escrit amb la voluntat distintiva i explícita d’esdevenir una obra de consulta i una guia pràctica. Aquesta doble intenció és molt evident en l’estructura i els continguts de l’obra: després de la introducció de rigor, s’ofereixen d’entrada vint-i-cinc recomanacions generals sota set capçaleres que n’indiquen els temes principals (coincidents amb els fils essencials del teixit explicatiu del conjunt): Principis; L’infant abans dels 2 anys; L’infant d’entre 2 i 6 anys; L’infant d’entre 6 i 12 anys; Després dels 12 anys: l’adolescent; Els riscos patològics i les pantalles, i La qüestió de la violència. A continuació, hi ha un capítol dedicat a detallar com fer servir el llibre segons les preguntes i inquietuds amb què pugui adreçar-s’hi cada lector. Només aleshores s’entra en la matèria pròpiament dita: pantalles i psiquisme, cervell, comportaments i usos. En els quatre capítols (força més extensos) que es dediquen a tot plegat (del 4 al 7), els quals contenen un resum inicial per facilitar-hi l’accés (o estalviar-ne la lectura si s’escau), es desglossen els diversos elements rellevants de la relació entre l’ésser humà i les pantalles, amb un suport bibliogràfic de primer ordre, des d’una doble perspectiva: el que en sabem per la investigació científica i el que ens cal pensar i fer amb vista a una òptima praxi socioeducativa. El capítol 8 es focalitza altra vegada en les bones pràctiques –i doncs en la dimensió de guiatge-, just abans d’una conclusió i uns annexos (el darrer dels quals és un glossari certament útil) que reblen formalment el clau de la proposta: un text bàsic de consulta sobre els infants i els joves i les pantalles amb manual d’instruccions incorporat.

Com pot fer preveure tot el que s’ha dit fins aquí, l’obra resulta francament interessant per diferents motius. En primer lloc, recull els pros i els contres demostrats –i l’adjectiu demostrats és clau- de les pantalles; queda clar que els primers són molts –entre altres coses perquè activen parts diferents el cervell-, mentre que els segons es deriven fonamentalment de l’excés i de la falta de regulació. Cosa que ajuda el lector a aclarir molts dubtes i a poder situar-se amb coneixement de causa. En segon lloc, aquest recull es fa de manera particularitzada però alhora global, en un plantejament que ens recorda el fet que no estem parlant en absolut, com pot semblar de vegades en algunes opinions o posicionaments, d’un fenomen nou, sinó d’una realitat que s’ha incrementat, transformat i estès extraordinàriament en els darreres temps per mitjà de les noves tecnologies de la informació. El cinema, la televisió i els videojocs, així, són considerats al costat dels ordinadors, els telèfons mòbils o les tauletes, amb els consegüents enriquiment i ampliació de la perspectiva resultant (una perspectiva, val a dir-ho, compartida en molts altres estudis, sobretot pel que fa als videojocs). En tercer lloc, la posició dels autors és definida i està molt ben fonamentada. Els vectors d’aquesta posició són bàsicament dos. Primer: atesa la impossibilitat d’ignorar l’omnipresència i el pes creixent de les pantalles en la vida d’infants i joves, l’única opció són la reflexió i la informació permanents i l’aprofitament de la seva fascinació envers el fenomen per associar-la a l’educació; es tracta, doncs, de conèixer-ne a fons el potencial formatiu, els efectes positius i negatius i, en definitiva, les implicacions a tots nivells (un fi a què el text contribueix enormement amb la incorporació de la recerca recent sobre el tema) per poder actuar en conseqüència. D’aquí el segon vector: l’aposta per una educació que, vehiculada per pares i docents, garanteixi la suma de l’alfabetització digital a les activitats educatives tradicionals dels nens i nenes, potenciï la seva consciència reflexiva sobre la necessitat dels usos de les pantalles en benefici propi i dels altres (és a dir, d’aquells usos que no empobreixen la vida, sinó que l’enriqueixen), n’asseguri la moderació i l’autoregulació al servei del desenvolupament cognitiu tant en la infantesa com en l’adolescència (l’etapa més susceptible als excessos i les pràctiques problemàtiques) i combini el pensament analògic (més lent, profund, lineal, fixat i individual) i el digital (més ràpid, fluid, espacial, flexible i social) en una alternança òptima per al creixement i l’aprenentatge personals i col·lectius.

Cal destacar, finalment, que aquest llibre constitueix una eina orientativa no només útil, sinó assequible per a tots els públics tant en la forma com en el fons. Tot s’explica de manera entenedora i en un llenguatge prou planer, i aquest és un fet menys habitual del que caldria en les obres que aspiren a la repercussió social sense deixar d’incloure les dades científiques i respectar el rigor de la investigació. Vet aquí, doncs, una lectura de primera per a tothom qui estigui interessat en les pantalles, els infants i els joves. I tant des d’un punt de vista personal com professional. Llàstima que el text només es trobi en francès. Convindria que, donada l’actualitat i el caràcter polèmic del tema, alguna institució n’assumís la traducció a la nostra llengua.