Qualsevol eina que ens ajudi a situar-nos i ens guiï en i pel complex mercat actual dels llibres infantils i juvenils és sempre benvinguda. Ja d’entrada i només formalment, l’assaig d’Ana Garralón constitueix una aportació especialment remarcable en aquest sentit, perquè se centra en un àmbit específic que sol ser força menys atès que la ficció: la informació. A més, l’autora ens ofereix aquest guiatge des d’un plantejament tant teòric com pràctic, recolzat per començar en el coneixement profund del corpus del cas i, després (sense que això hi resti importància, ans al contrari), en l’experiència dels tallers per a mediadors que ha desenvolupat durant anys. Els seus objectius són explícits i es concreten en tres intencions: exposar en benefici d’altri el que ha après i compartit al llarg del temps; contribuir a la reflexió i al debat sobre què significa ser lectors avui dia i sobre els mitjans possibles per ajudar els infants en la seva formació com a tals, i proporcionar instruments efectius per treballar amb els llibres informatius.
Aquestes intencions constitueixen els eixos subjacents de l’obra, però no en determinen l’estructura tripartida, sostinguda en altres focus. La primera part, dividida al seu torn en tres capítols, es concentra en diverses qüestions relacionades d’un caire, diguem-ne, més general: el sentit dels llibres informatius, la seva contribució específica a l’educació lectora, els interrogants que plantegen als mediadors -des dels criteris de selecció fins a la seva adequació per a prelectors, passant pels usos possibles que poden tenir i per l’interès que poden (o no) suscitar-, l’evolució que han experimentat i allò que els caracteritza actualment en conjunt; en definitiva, s’hi tracta el que aquesta mena d’obres suposa (ensenya i proporciona, però també reclama) en el marc d’una societat que exigeix habilitats i capacitats renovades sense aturador. La segona part (que no pas gratuïtament triplica el volum de les altres dues) s’endinsa en el corpus pròpiament dit per desglossar-ne els trets i els components, tot incorporant la perspectiva històrica a les explicacions per parlar, amb una mirada diacrònica i sincrònica simultània, del concepte de llibre informatiu i de com es materialitza -com en són els formats, temes, imatges i textos-, a banda de comentar l’exemple dels productes de Dorling Kindersley atesa la seva importància en l’evolució del gènere. La gràcia d’aquest bloc nuclear és que la descripció va acompanyada d’una reflexió crítica de la qual es deriven valoracions, recomanacions i indicacions que enriqueixen molt el discurs expositiu, esdevingut així prou més estimulant. La tercera part, finalment, situa els mediadors a primer terme i, més enllà de les consideracions sobre la complexitat dels llibres informatius i sobre la importància de la mediació, es tanca amb una sèrie considerable de propostes concretes d’activitat -dividides en abans, durant i després de la lectura-, que no pel fet de ser conegudes o habituals resulten menystenibles ja que permeten visualitzar perfectament una praxi possible amb les obres que s’han caracteritzat (i, val a dir-ho, recomanat ferventment).

Els retrets que faríem a Leer y saber (com alguna mancança referencial important, la integració problemàtica d’investigació i divulgació o l’organització de vegades poc ordenada del discurs) queden fora de lloc perquè tenen a veure amb un tipus de producte –la monografia de recerca- que Ana Garralón no ha confegit perquè no era el que pretenia oferir-nos (i el fet que es tracti d’una autoedició, a banda de tot el que s’ha dit, n’és una prova externa evident). El que l’autora afirma que volia fer, sens dubte ho ha fet. En conseqüència, tan sols ens queda per dir que vet aquí un assaig que hauria d’entrar a formar part de qualsevol bibliografia sobre els llibres infantils i juvenils actuals, siguin de la mena que siguin.