Teresa Buongiorno ens ofereix, 17 anys després, una edició ampliada i actualitzada del Dizionario della fiaba. Ja en aquell moment l’obra es va convertir en una brúixola indispensable per no perdre’s en l’extens bosc dels contes, les faules, els mites i les llegendes i, en aquesta ocasió, la brúixola es transforma en un mapa que recorre els itineraris realitzats pels contes des dels seus orígens fins avui dia.
I és que, com bé assenyala Vinicio Ongini en el prefaci de l’obra, la presència de tanta sabata en els contes es deu al fet que aquest tipus de narracions han caminat molt. No només han viatjat a través de diferents països o de generació en generació, sinó que també s’han anat adaptant a diferents mitjans com el llibre imprès, l’àlbum il·lustrat, el teatre, el cinema, la televisió i fins i tot les aplicacions digitals.
El Dizionario della fiaba és una guia que ens acompanya a través del viatge que han realitzat els contes, ens descobreix aquells elements que s’han anat perdent o aquells que s’han anat adquirint en el traspàs d’una cultura a una altra o d’un mitjà a un altre. Per fer-ho, l’obra es divideix en tres principals seccions: Storie e personaggi, Autori e opere i, finalment, Appendici.
Com bé ens avança Buongiorno a la Guida alla consultazione, la secció Storie e personaggi recull contes tradicionals (com ara Alí Babà i els quaranta lladres, Baba Yaga o la Caputxeta), novel·les que s’han nodrit de l’imaginari d’aquestes narracions (Alícia al país de les meravelles, El màgic d’Oz, Peter Pan, etc.) i personatges típics que hi apareixen (dracs, bruixes, ogres, gnoms o fins i tot un Gran Amic Gegant). De cada narració no només se’ns indica l’autor, el títol de la col·lecció de la qual forma part, l’any de la seva primera novel·la i la tipologia de l’obra, sinó que també se’ns explica la trama, com va néixer i com ha evolucionat a través del temps referenciant les diferents adaptacions i versions que s’han creat.
Per la seva banda, la secció Autori e opere ens permet aproximar-nos als autors dels contes i als diversos folkloristes i assagistes que han tingut com a objecte d’estudi aquest tipus de narracions, des de Afanasjev a Zipes, passant per Andersen, Bettelheim, Calvino, Dahl, els Grimm, Levi-Strauss, Munari, Perrault, Rodari o Ungerer.
Finalment, en els apèndixs l’autora ens ofereix un glossari de gèneres literaris i d’alguns termes antropològics juntament amb unes recomanacions bibliogràfiques que faran les delícies d’aquells que s’hagin quedat amb ganes d’aprofundir en algun aspecte.
En definitiva, aquest diccionari és una obra de referència que posa els contes i tots aquells elements que els envolten a l’abast d’un públic no necessàriament especialitzat en el camp, com poden ser mestres, bibliotecaris, llibreters, famílies i, naturalment, infants i joves.