Tornar

Aprendre català “un sobreesforç innecessari” segons el recurs de l’Estat

L’argumentació de l’Advocacia de l’Estat en el recurs presentat contra la preinscripció i hores dedicades al castellà a Catalunya diu que els alumnes castellanoparlants estan sotmesos a ”un sobresforç innecesari” a Catalunya. I ho explica així:

“Probablement podrien arribar a entendre el que se’ls diu, però és evident que farien servir en això un sobreesforç o temps innecessari que potser s’haurien estimat més dedicar a una altra matèria o activitat, Aquest sobreesforç innecessari els resta energia a l’hora de dur a terme altres tasques d’aprenentatge” (La Vanguardia, 7/5/2015)

Objeto desconocido

Aquesta concepció permet entendre la nova sentència del Tribunal Suprem, en resposta a la demanda de 6 famílies: s’ordena que si un sol alumne demana ser ensenyat en castellà, es faci així amb tota la classe, i no a través d’atenció individualitzada, i que es faci almenys en un 25% d’hores lectives. La necessitat d’arribar a una proporció homogènia del 50% ja s’explicita al nou recurs de l’Estat i, veient els precedents sobre la qüestió a la franja d’Aragó, Illes Balears i País Valencià (governades pel PP) queda clara la intenció d’anar reduint la llengua pròpia de Catalunya a una simple assignatura, de fet innecessària. En canvi, els més de 26.000 alumnes que han demanat ser atesos en català/valencià no han estat atesos al País Valencià, ni s’ha fet cas de la perllongada vaga de pares i mestres en contra de reduir la proporció de català a les Illes, mentre que l’escandalós canvi de denominació de català per LAPAO a Aragó ha continuat els seus propòsits amb la pràctica desaparició del català a l’escola (vegeu notícies anteriors)

Cal recordar una vegada més que l’objectiu de la Llei d’Educació Catalana és que tota la població domini les dues llengües i no se separin els infants en dues comunitats lingüístiques, una bilingüe (que sí que hauria d’esforçar-se per adquirir una llengua necessària) i una castellanoparlant. Fa dècades que cada escola catalana fixa els seus percentatges canviants al llarg dels cursos per assolir aquesta doble competència lingüística i els resultats de les avaluacions mostren que els alumnes catalans acaben l’escolaritat amb un domini tant o més alt que els alumnes de les diferents zones d’Espanya.

A GRETEL no ens sembla gens innecessari propiciar una sola comunitat ciutadana amb domini de les dues llengües i amb la preservació de la llengua catalana, atesa la seva situació de llengua minoritzada. Una minorització a la que contribueix constantment i violentament un Estat que, paradoxalment, té l’obligació constitucional de vetllar per totes les llengües oficials dels seus territoris.