Finalment repesquem el títol de Wonder que va sortir ja fa un temps, però del que no n’havíem parlat aquí. Val a dir que el llibre no n’estava gens necessitat, ja que, en poc temps, ha venut més d’un milió d’exemplars a tot el món. De fet és un llibre amb vocació de trencar fronteres d’edat, com ho van fer El nen del pijama de ratlles o El curiós incident del gos a mitjanit. Ens explica la història d’un nen amb una estranya malformació genètica que li ha provocat una cara absolutament deforme i tracta sobre el curs escolar en què l’August s’incorpora finalment a l’escola, quan té deu anys. La perspectiva narrativa adoptada és la del mateix nen, però alternada amb cinc perspectives més: la dels primers amics que fa a l’escola, una nena i un nen, la de la germana gran -especialment ben trobada en l’acceptació del seu desplaçament del centre d’una família on tot gira entorn de l’August-, el noviet de la noia i la seva amiga de tota la vida.
El tema central del llibre és el de l’acceptació de l’altre, el de la diversitat portada a l’extrem. Ho fa des de la tensió màxima d’aquest mirall, la cara de l’August, en el que costa tant de reconèixer el semblant, un nen plenament normal. I val a dir que aquí l’August té la sort que no va tenir Frankenstein, la criatura que buscava ser reconegut en la seva humanitat, ja que la família del nen desplega una mena de protecció modèlica cap el seu fill. Però també tots els altres personatges juvenils malden de mil maneres per sentir-se acceptats pel seu cercle d’amics i companys, de manera que el tema escapa a l’excepcionalitat per esdevenir una reflexió apropiada per a tothom. El director de l’escola serà l’encarregat d’explicitar al final el missatge de tot plegat a partir d’una cita de Barrie: no cal només ser considerat amb els altres, tenir l’educació i la tolerància que fan possible la convivència, sinó que cal triar la llibertat de tenir en compte els altres, de “mirar amb atenció” i de “respectar” en el sentit profund del terme.
La duresa de l’argument ve amarada d’humor i sensibilitat, fins i tot ens meravella com pot quedar-se a la ratlla de l’ensucrat sense traspassar-la o com l’afecte i humanitat dels personatges supera la seva excessiva uniformitat en les veus narratives elaborades. El llibre és ple de cites i de referents juvenils: Star Wars, El llibre dels anells, cançons, jocs de taula, sèries, còmics, etc. per tal de reflectir el món descrit i afavorir la connexió del lector. El seu èxit internacional ens ofereix també tota mena de booktrailers del llibre, clubs de lectors, guies dels referents, o guies de lectura, com la realitzada per Àlex Gimeno (http://campana.cat/links/WonderGuia.pdf), que conté un llistat de webs referides a Wonderal final. Un llibre que enxampa el lector amb el seu bon ofici narratiu, la seva emotivitat, el seu punt just de duresa i humor i la seva humanitat. Si no l’heu regalat, podeu fer-ho amb força seguretat del seu mèrit i del seu èxit de lectura!

Teresa Colomer