Un, dos, tres, qui és? (i també l’altre títol que el segueix en l’edició de Kalandraka, Un, dos, tres, vampir) es va publicar a Alemanya al 1999 i va obtenir un gran èxit i el Premi de Llibres infantil i juvenil 2000. A cada pàgina trobem textos com: “gran, petit, mitjà, porquet”, o bé “barbut, amb ulleres, en perill, conill”, que presenten tres personatges amb un tret distintiu (la mida, on són, amb què van, etc.), però que no sempre forma una sèrie única i lògica (mida, estat de salut, etc.) com és esperable en aquests llibres disbauxats. S’hi afegeix un quart personatge, aquí sempre “fora de la sèrie”, que rima amb el darrer que s’ha dit i introdueix el tipus de personatge que trobarem a la pàgina següent. El fons senzill i gairebé idèntic a totes les pàgines fora del canvi de colors, remarca les quatre figures arrenglerades i acarades al lector. Són figures plenes d’humor poca-solta, amb somriures beneïts plens de dents o mirades fixes i molts altres detalls inexplicables. Una delícia per observar-les mentre es recita, una acció a la qual el lector no pot sostreure’s, com tampoc podrà deixar de memoritzar aquest text enumeratiu, absurd i ple de ritme que ens convida a resseguir-lo i riure amb la canalla.

Teresa Colomer