Klassen i Barnett són una de les parelles més representatives de l’àlbum contemporani, amb títols com Llana a dojo, ja recomanat a GRETEL, En Jan i en Pep fan un forat, o El llop, l’ànec i el ratolí, tot just acabat de publicar. Ara hi tornen amb Triángulo, la senzilla però suggerent història d’un personatge gamberrert que un matí decideix anar a fer una broma al seu amic Quadrat. En Quadrat no es queda de braços plegats, sinó que surt corrent darrere del seu amic per intentar venjar-se. però quan sembla que ho ha aconseguit, l’obra ens dibuixa un final que potser no acaba de satisfer-los ni a un ni a l’altre. Aquest tancament obert suposa una gran oportunitat perquè la lectura compartida pugui derivar en una agradabla conversa sobre les veritables intencions dels personatges i sobre la forma en què el text ens les revela.

El llibre és el primer d’una simpàtica trilogia de personatges geomètrics que semblen homenatjar Bruno Munari i la seva Triangle, Square, Circle. L’obra demostra l’habilitat dels seus autors per crear personatges i trames amb recursos mínims i moltes més capes del que pot semblar al primer cop d’ull. La narrativa de Barnett és molt precisa i l’estil característic de Klassen ens recorda que és hereu de Lionni en l’ús de formes, textures i colors per construir els seus protagonistes i escenaris. Ambós autors aconsegueixen donar forma a una excel·lent història amb un final ambigu que l’acaba d’arrodonir. Podem anar-la compratint mentre esperem la publicació de les noves entregues.

Lucas Ramada