Sempre és bo afegir un llibre de poemes a les nostres seleccions, i ara ho podem fer amb Tirallongues del cel i la terra. Però, a més, ens trobem aquí en una edició inusual per l’excel.lencia dels noms que la fan posible: l’autoria de Gianni Rodari, el disseny de Bruno Munari i la traducció catalana de Pau Vidal. Potser no caldria dir res més per recomanar aquest llibre.
Els poemes de Rodari van ser publicats al 1960 amb el títol de Filastrocche in cielo e in terra. Estan dividits en diferents apartats més o menys temàtics, amb referencia a l’escriptura (La familia Punt-i-coma, El tinter, El triomf del Zero, etc.), l’astronomia (La lluna ninona, El planeta Borralló, etc.), els oficis (El comptable balancí, El señorde la grua, etc.), el nadal (Els reis d’orient, Un pellroja al pessebre, etc.), els trens (L’estació, el túnel, etc.) o les faules a l’inrevés (El país dels mentiders, Les fades bones, etc.).

Són “tiranllongues” de bon dir i bon recordar, i tenen totes les característiques pròpies dels textos rodarians: a vessar d’imaginació a partir d’un tret, divertides, optimistes, cordials i compromeses amb la solidaritat, la bondat i la crítica social. Hem tingut la curiosa sensació que allò que fa 40 anys ens havia semblat un punt poc artístic, una mica massa ple de compromís a favor de la il.lusió de viure i el canvi social, destaca ara molt favorablement enmig d’una producció que s’ha anat amarant, tant de didactisme filosòfic, com de disbauxa convencional. D’altra banda, la traducció de Pau Vidal flueix i llueix. És una ocasió immillorable perquè els infants es facin seva una llengua tan propera com plena d’expressivitat i bon llenguatge.

No és poc regal que aquestes humorístiques tirallongues vinguin acompanyades del disseny i les il.lustracions d’un altre gran nom propi de la fundació dels llibres infantils moderns: Bruno Munari. Aquest autor presenta molts punts de contacte amb Rodari, tals com la seva vinculació artística a les avantguardes, el seu interès pedagògic i la seva capacitat de trastocar l’edició infantil de forma profunda i continuada des de fa dècades. Només cal fullejar el llibre per adonar-se del que és una obra que fa bona la dita que “poc és més”.

Teresa Colomer