Un monstre em ve a veure té una versió cinematogràfica molt fidel, del director José Antonio Bayona, que es projecta actualment als cinemes, de manera que podem comptar amb la referència del destinatari si decidim regalar el llibre aquest nadal. L’obra tracta d’un nen, Conor O’Malley, la mare del qual s’està morint de càncer. Un vell teix que veu des de la finestra de casa seva pren vida suposadament en forma de monstre i ve a veure’l exactament set minuts després de la mitjanit per explicar-li tres relats plens d’ensenyaments vitals i per exigir-li a ell un quart relat final: el de la veritat que el noi s’amaga a ell mateix. La por i el dolor per la imminent mort de la mare es barregen en l’estat d’ànim de Conor amb la ràbia, la necessitat de supervivència i la culpa, una culpa que engendra l’aïllament i la voluntat de ser castigat. El noi percep en ell mateix les contradiccions dels sentiments que el superen emocionalment i s’adona per primera vegada de la complexitat de les conductes de les persones del seu voltant.

La bona trama de l’obra manté l’ambigüitat sobre la realitat del monstre, aquesta figura que s’ha fet tan popular als llibres infantils i juvenils com a expressió dels conflictes interns des que aquesta literatura es va inclinar per tractar els conflictes psicològics dels seus protagonistes. L’obra defensa el poder de les paraules per a la curació dels trasbals morals i anímics: les paraules dels relats que transmeten ensenyaments -aquí prou explícits en uns diàlegs una mica socràtics entre el noi i el monstre, però ben resolts narrativament-, així com les paraules que cal dir –com la psicoanàlisi indica- per deixar surar l’angoixa i enfrontar la veritat. Una escriptura emocionant, de ritme ràpid i matisos delicats que transmet molt bé aquest difícil nus de sentiments.

Les poderoses il.lustracions dels nocturns en blanc i negre de Jim Kay contribueixen estretament a donar el to del llibre, de manera que no és estrany que l’obra hagi guanyat tant la medalla Carnegie al mèrit literari com la Kate Greenaway al mèrit artístic, a banda de molts altres premis, com el dels joves lectors Red House, el dels mestres UKLA o el Nacional Galaxy, que hagi estat traduït a més de vint llengües i que gaudeixi ara d’una bona versió cinematogràfica.

Teresa Colomer