Tornar

“L’escola de les joguines”. Diversos títols

Rubino, Antonio

Traductors:

Marina Laboreo Roig

Editorial: Comanegra
Any: 2015
Edat: (0-6)

Ara fa quasi cent anys, al 1922, es publicava a Itàlia la col.lecció de llibrets “L’escola de les joguines” d’Antonio Rubino, un dels autors d’historietes més importants del moment i un dels fundadors del setmanari infantil de més circulació al país (Corriere dei Piccoli). L’editorial Comanegra els edita per primera vegada al nostre país i ens apropa un clàssic infantil italià desconegut per a la majoria del públic català. El pack especial de sis llibrets, profusament il·lustrats, que havia concebut per encàrrec d’un editor, tenien l’objectiu, per primera vegada a Itàlia, de conduir els més petits a l’univers de la lectura sota el principi educatiu “d’aprendre passant-s’ho bé”.
Per tal d’aconseguir-ho Rubino dissenya sis llibres de petites dimensions, de format quadrat i editats en rústica, que al plegar-los en forma de cilindre feien que els personatges que apareixien a cadascuna de les cobertes, prengueren aspecte tridimensional apropant-los a la idea de titelles o joguines. Una tàctica per atreure els més petits i fer-los obrir els volums que contenien un abecedari (Belles lletres), una lliçó d’aritmètica i geometria (Numereta), un bestiari (Bèsties ben educades), un imaginari (O de Giotto), un conte moral (Jo, l’ase davant) i un conte de fades (Rei Bifè). Sis propostes on la il·lustració juga un paper que va molt més enllà de la simple funció decorativa. Les seves composicions es caracteritzen per la presència de detalls gràfics que enriqueixen la narració i que parteixen d’una de les seves màximes: que la llengua materna dels més petits és la imatge, idea que desenvolupa en el més interessant dels sis llibrets, O de Giotto. Un imaginari surrealista, on la il·lustració es converteix en el tema central del relat i on la composició de les dobles pàgines esdevé un joc constant que apel·la a la importància de la fantasia infantil (i que podria ben bé estar entre els referents de Claude Ponti per a la creació de la seva obra L’Àlbum de l’Adela).
Si el disseny gràfic, la paleta de colors i la composició ens apropen l’estètica modernista i ens deixen veure la influència que el futurisme va tenir en el traç net i geomètric de Rubino, els textos breus i senzills, els rodolins i la rima d’algunes de les seves històries deixen clara la seva voluntat d’ensenyar tot divertint. Les històries, tot i que amb una moral molt marcada, aporten elements divertits i propostes arriscades que l’apropen als jocs surrealistes. I si és veritat que el concepte de gènere o el de civilització, i la seva forma de relatar, per exemple, el colonialisme, estan ben lluny de l’òptica actual, “L’escola de les joguines” és un bon objecte per comprendre la idea que els adults volien llegar als nens italians sobre la societat del moment. Un clàssic infantil que ens transporta en el temps, que ens mostra una vegada més les sempre estretes relacions entre didàctica i literatura infantil, però que també ens ofereix un nou exemple de literatura gràfica per infants de qualitat, on la recerca estètica és una qüestió fonamental i on el gaudi i la fantasia infantil tenen un pes central. La quantitat del text requereix compartir-los amb l’adult i potser podem pensar en una oferta més valuosa com a objecte del desig per part dels mediadors que directament dels infants, però sens dubte una edició que val la pena no passar per alt.

També us recomanem l’excel.lent dossier de premsa de l’editorial: https://gallery.mailchimp.com/d8da564daac8c6e997c5c6022/files/DP_L_ESCOLA_DE_LES_JOGUINES_baixa_.pdf

Anna Juan