Artur i Clementina forma part d’una famosa col.lecció de títol programàtic: “A favor de las niñas”. Va ser realitzada per Adela Turín, en col.laboració amb la il.lustradora Nella Bòsnia, a la Itàlia de mitjans dels anys setanta. No va ser per casualitat que, al cap de poc, aparegués traduïda al castellà en la barcelonina editorial Lumen, dirigida per Ester Tusquets. Ara Kalandraka recupera dos dels seus títols més aconseguits: Rosa Caramel i Artur i Clementina. Tota la col.lecció es presenta com una alternativa als estereotips sobre la dona i els aborda des dels seus diferents temes. Artur i Clementina s’enfoca a l’alliberament femení des de la relació de parella. La història comença amb el festeig, ple d’il.lusió, de les tortugues protagonistes. Però, com molt bé anticipen les guardes liles amb cors, aquest amor de novel.la rosa només funciona dins del marc de les convencions del festeig clàssic, on es considera la dona com un objecte de veneració, però no com un igual. Després del matrimoni d’Artur i Clementina, ella es va anul.lant fins a quedar, literalment, sepultada sota els 25 pisos de regals d’Artur. Al final, Clementina es desprèn de la seva closca -símbol de la vida domèstica- i la deixa enrere per recuperar la llibertat. Encara que certament no és el mateix llegir Artur i Clementina avui, després de quaranta anys d’èxits del moviment feminista, l’àlbum dóna prova d’haver passat els embats del temps, tot constituint-se com un clàssic contemporani, que, encara té molt a dir a les joves lectores sobre la felicitat individual, especialment en uns moments en què aquests èxits es veuen amenaçats de moltes maneres diferents.

Teresa Colomer